Un incunable, als quinze anys de VilaWeb
A darrere de la meua taula tinc emmarcat aquest paper. No saps mai perquè guardes les coses. Aquest el podia haver tirat però me’l vaig guardar i amb el pas dels anys ha guanyat un enorme valor sentimental per a mi.
Són les instruccions per a posar en els servidors de Demon, a Londres, la primera versió de VilaWeb. En aquell moment només hi havia Servicom a Barcelona que oferia un servidor per a penjar webs però el seu preu era prohibitiu. Un dels meus primers grans descobriments va ser entendre que no calia tenir el servidor al teu país. Demon, aleshores un dels incipients grans servidors mundials, tenia la seu a Londres i ens oferia un preu molt barat així que vam optar per ell.
Jo sabia fer la pàgina en html però no sabia com transmetre-la a Londres via FTP i Telnet, que per a mi eren coses raríssimes. Així que m’apuntava literalment tot el que havia de fer i ho seguia pas a pas sense entendre res del que estava fent. Amb els anys ja vaig saber que allò era UNIX i que dir gunzip volia dir que descomprimira l’arxiu. Aleshores però era tan ignorant que canviava la web sencera per canviar una paraula. No sabia que podia pujar arxius separats. Clar que mirat al revés vaig aprendre tantes i tantes coses…
Molt bo Vicenç!!!
moltes felicitats a tu i a tota la família que formeu part de Vilaweb. 15 anys, de feina ben feta, ilusió, reptes superats i per afrontar i una comunitat que us admira i us segueix,
una abraçada
joan
M’ha fet gràcia veure el comentari: “TOTS ELS ARXIUS EN CAIXA BAIXA” escrit en caixa alta 🙂
Jo també conservo el full amb les notes que vaig prendre el dia que el Xavi del Collado em va donar accés al servidor de Servicom… l’enyorada spasrky.bcn.servicom.es i la seva connexió de 64 kbps a Internet.
Moltes felicitats. Sempre heu estat, des del primer dia, el meu portal de referència, potser serà perquè m’identifico molt en com penseu tots plegats els de Vilaweb. Gràcies per seguir amb aquesta línia. Endavant i per molts anys més de Vilaweb.
Una abraçada!
Molts d’anys! Faig meu tot el que us diu en Biel Mesquida a la seva plagueta…
Allò era el principi de la història de Vilaweb, però jo en recordo la prehistòria, quan vaig anar a aquella sessió de Mito en què em vas convèncer per entrar en aquest món, que encara no era el del www, sinó el de la BBS de Servicom, on podia rebre correu electrònic. I ho vaig fer amb un mòdem que deu ser ja una peça de museu: només 2500 o 2800 no-sé-què! Després en vaig tenir un de 56.000 i ja va ser una altra cosa. Crec que va ser el novembre od esembre de 1994. Per a qui té la meva edat, no és que sigui molt de temps, però quins canvis en 16 anys!
Per molts anys! una forta abraçada per a tu i una altra per a l’Assumpció. Nosaltres des d’ací també ho celebrem.
Vicent, ahir no vaig poder expressar-te tot el que et volia dir: moltes felicitats pels 15 anys de Vilaweb, per la nova seu, per aconseguir els somnis d’aquella llibreta en blanc que déia la Montse, i compartir-los sempre amb aquesta normalitat i passió.
Vilaweb va ser el meu primer contacte amb internet, el primer cop que algú (tu, es clar) em va dir: mira, això és internet. I lógicament no vaig entendre res del que significava, i per tant, dins el meu cap Vilaweb i Internet van ser la mateixa cosa durant molt de temps. Era a Arenys, a casa l’Asumpció en un ordinador del despatx, on després de sentir varis piiii-piiis-pooos procedents d’un módem, es va obrir una finestra amb uns dibuixets d’un poble al mig, amb una espécie de quiosc, i allà hi deia “Vilaweb”, i allà em vaig perdre. Després Vilaweb em va permetre descobrir l’amplitud de la xarxa amb el Nosaltres.com i aquells estius de becari a les diferents redaccions que heu tingut (Av. Mistral, Rambla Catalunya…). Amb Vilaweb he vibrat, m’he indignat i he rigut i ara, quan descobreixo que molts dels amics que vaig fent també llegeixen Vilaweb, me n’omplo d’orgull. Moltes gràcies a tu, a l’Assumpció i a tot l’equip! i Felicitats altre cop!
Pd. Tafanejant una mica pel nou local de Vilaweb vaig veure un parell de detallets als despatxos d’aquests necessaris per no oblidar d’on venim tot i ser on som. La foto tocant la bateria, el 1r Machintosh… (aquest paper no el vaig veure). Espero (i en el meu cas és molt esperar) que tot alló que guardo algun dia s’ompli de tant significat com tu has donat a aquest paper.