Tio Canya
El cap de setmana vaig ser a Xàtiva per a participar en la Nit de l’Escola Valenciana, i rebre el premi que atorguen anualment i que ens ha fet especialment feliços. Com que fa 300 anys justos de l’ocupació del Regne de València i la destrucció de Xàtiva Escola Valenciana ho va voler commemorar d’una forma especial i va organitzar també (amb el suport d’Oleguer, rebut amb aplaudiments massius quan va ser anunciat) un concert d’Al Tall. Al Tall, que estan esplèndids, van oferir El Mal d’Almansa amb la Banda Nova de Xàtiva i unes quantes cançons més entre les quals no podia faltar El Tio Canya.
Hi vaig anar amb els meus pares. Mon pare és socarrat i dissabte mateix tots els seus nets van fer-li una festa d’aniversari emotiva i merescuda on cadascú li llegia un text escrit per a l’ocasió. I jo mentre escoltava Al Tall a la seua Xàtiva no vaig poder deixar de pensar que aquells nets que l’havien felicitat al matí, tots ells parlant-li, escrivint-li i llegint-li al seu avi en català eren els nets del Tio Canya que cantàvem fa anys com un desig; els xiquets que ja no tenen vergonya de la llengua pròpia, que la saben usar a casa però també per a l’alta cultura i que són la promesa més consistent de futur que tenim. Promesa en la creació de la qual, per cert, la gent d’Escola Valenciana ha tingut un paper més que determinant.
Ambdues festes, tant la del matí com la de la tarda, de ben segur que van ser d’allò més emotives.
Moltes felicitats pel premi!
PD: No et sorprenguis si un dia d’aquests mentre passeges pel carrer o mentre estàs al bar "Montferri" se t’acosta un jove de setze anys i et saluda (aquest sóc jo). El fet és que visc al carrer Sepúlveda amb Viladomat i no és estrany que de vegades mirant per la finestra del menjador et vegi creuar el carrer, o que el meu pare et reconegui mentre esmorza al restaurant de sota casa. No et sentis vigilat eh! Quan et torni a veure de ben segur que et saludaré i així ens coneixerem en persona. S’ha d’aprofitar la convivència amb una eminència com vostè 🙂
A reveure!
Quin goig que fa tot això que dius. Moltes felicitats!
Per cert. Què vol dir això de que el teu pare és "socarrat"?
Per
Enhorabona, Vicent. T’ho vaig dir en directe i t’ho dic ara a través d’aquest mitjà que tan bé has sabut utilitzar en benefici de la nostra llengua i de la nostra cultura: ha estat un premi ben merescut atorgat per una gent, la que fa possible Escola Valenciana, imprescindible perquè el futur siga un poc més nostre.
Pel pare, pels fills, per l’escola Valenciana i pel Premi.Molt cordialment
Aquest matí quan ens hem vist en el carrer Sepúlveda no sabia lo del premi, i per tant no he pogut felicitar-te en directe.
Felicitats Vicent, felicitats pel premi i felicitats a la gent d’Escola Valenciana per el bon treball que estan fent.
Com et puc fer arribar unes fotos teves de la mani. del 18 F?
Ben cordialment, Manolo (el de Publipress).