Tauleta de nit
En resposta a la demanda de’n Salvador Gifrell ací hi ha el relat de la tauleta de nit de l’agost.
-Chistopher Meyer. “DC Confidential”. Weidenfeld & Nicolson. 2006. Decebedor. En teoria un relat de l’ex-ambaixador britànic a Washington durant l’11 S i l’inici de la guerra de l’Irac prometia. Però m’ha avorrit amb tot de banalitats.
-Hugh Miles. “Al Jazzera”. Abacus. 2005. Un magnífic relat sobre com s’ha posat en marxa la cadena de televisió més interessant del moment. Molt ben escrit.
-Patrick Picouet i Jean-Pierre Renard. “Les frontières Mondiales. Origines et Dynamiques”. Editions du Temps. 2007. Un dels temes que sempre he trobat més interessant: l’estudi del territori de frontera. El llibre és un poc irregular però hi ha una categorització del que és una frontera francament interessant.
-Karen Armstrong. “Breu història de l’Islam”. Edicions 62. 2007. Magnífic. Escrit amb molta cura i explicant el present des del passat amb una gran clarividència. Ara estic acabant-lo.
En reserva:
-Jean Cocteau i Jacques Maritain. “Dues cartes”. Quaderns Crema 2007
-Ferran Soldevila. “Els dietaris retrobats (1939-1943). 3i4. 2007.
-Martin Meredith. “The State of Africa”. FreePress 2005.
-Steven Mithen. “Los neandertales cantaban rap”. Crítica. 2005
i de repàs
-Marc Tul·li Ciceró. “Els somni d’Escipió – L’amistat”. Edicions 62. 2002
-Anna Politkovskaïa. “La Russie selon Poutine”. Gallimard. 2004.
…i un grapat de DVD’s de concerts i de revistes.
Molt bé, mano.
Gràcies Vicent per compartir-ho.
Discrepo, si m’ho permets, en la valoració del llibre de Karen Armstrong sobre l’Islam. A mi em sembla un assaig fluixíssim, amarat de progressime bnuit i de reflexions políticament correctes absurdes i totalment contràries a qualsevol raonament històric. Si es vol conèixer la història de l’Islam cal anar a llibres seriosos, de recerca històrica, on els judicis es deixen de banda. L’autora d’aquesta Breu Història de l’Islam, en canvi, es passa l’estona judicant en clau moderna sobre el passat islàmic. I així, és tant absurd justificar una matança de jueus amb l’argument que "són coses d’aquell temps" com elogiar per exemple el caràcter social i cívic de l’Islam com una "cosa molt moderna i avançada". Flac favor a la història i a la comprensió de l’Islamisme fan aquests acostaments puerils i clarament orientats al pensament d’esquerres occidental.
(de tot plegat n’he parlat, també, al meu bloc).
Salut
Hola Vicent,
crec que hauries de fer una ullada -més o menys atenta, per això- al " Dietari del Contini" que va editar Pagès editors de Lleida. Si més no, m’agradaria saber la teva opinió.