Renau a València
Renau torna a València amb una gran exposició que repassa la seua obra. Quan va tornar de l’exili, mort Franco, Renau era un xoc mental. Com ho va ser al poble Vicent Pertegaz, un altre il·lustre ex-blocsoviètic que tornava a casa amb tanta vida al darrere que tombava de tos -en el seu cas de Moscou, en el de Renau del Berlin Oriental que s’enfrontava als llums del seu veí. Renau i Pertegaz eren tots dos exhuberants, fora mida, homes d’una dimensió herculia que se t’emportaven només de sentir-los xerrar. Eren tots dos un tipus de comunista que ací no coneixíem de tant vital i apassionat i davant els quals les preguntes sobre les atrocitats del règim semblaven diferents. En el cas de Renau, a més, hi havia el factor mexicà i l’art que se li escapava dels dits i dels ulls aquells que et miraven com si fora l’última cosa a fer. Fuster reia com un bajoca al seu costat…