Referèndums
El que havia d’haver estat una comissió organitzadora a nivell nacional dels referèndums per la independència ha esdevingut un camp de batalla i la unitat, que considere imprescindible, sembla que s’ha trencat, amb els uns imposant condicions als altres. Fa uns deu dies se’m va demanar que participara com a expert en un comitè de treball a favor dels referèndums. En aquell moment tothom donava suport a una sola coordinadora a la qual jo havia d’aportar contactes i coneixement professional, especialment dedicats a difondre entre la premsa europea el procés.
Després del que ha passat aquests darrers dos dies supose que aquest comitè, encapçalat per Alfons López Tena, en el qual havia decidit participar per a aportar el meu granet de sorra ja no deu existir. Cas que existisca, però, vull deixar clar que no me’n sent part ja que el fet que responguera a la màxima unitat possible era la condició bàsica i única per tal que jo poguera participar.
Evidentment si la situació s’arregla estic a disposició pel que calga fer.
(PD: Veig que alguns comentaris em demanen que siga encara més explícit però no ho puc ser més. És molt senzill: jo, com a periodista que sóc, només puc participar en projectes públics, de tipus polític, si ho faig en un tinglado sense cap mena d’exclusió, on tots els meus lectors s’hi senten relativament còmodes. Si hi ha divergències i apareixen reticències dels uns o dels altres jo simplement m’he d’apartar per prudència. I ho faig sense dir qui té raó o qui la deixa de tenir i sense acusar als uns o als altres, que jo no sóc ningú per a fer-ho.)
Feia temps que una notícia no em deixava tant desanimat. He posat moltes esperances a aquest procés, al meu poble ja hi estem treballant, i veure que el nostre país no és capaç de realitzar un projecte unitàri m’ha desanimat.
Desconec els motius que ho han provocat, i no sóc dels que buscaran culpables. Decidim.cat, el M.A.P.A., i moltes altres organitzacions segur que tindran els seus motius.
Aquest cop però potser haurem aconseguit una altra cosa, que la classe política ens puguin replicar, i potser amb raó, quan els diem: “la classe política catalana sou incapaços de treballar junts i pensar més en el país que en els partits”.
Com bé deies, una llàstima que no puguem presentar una proposta unitària.
Mira això
Veient això, el Reagrupament i el que acaba de saber-se d’ERC s’ha d’afirmar rotundament: el nivell d’ingenuïtat a l’independentisme és d’unes dimenssions colossals, està plè de gent que de la política i el poder en creuen saber molt i la realitat, dia rere dia informa exactament el contrari sense cap mena de vergonya.
Mira que tenim Catalunya nord, les Illes, el País Valencià…… que sembla que ens haurien d’obligar a un realisme d’acer…… serà que això del poder n’hem perdut fins i tot l’aroma, no sabem de que va i ens dediquem a quedar monos a les fotos de familia.
Claret claret: no falta res!. Si és que algun cop som capaços d’aproximar-nos-hi.
De moment anar reculant! això sí, tothom està plè de raò. En una altra època se’n deia d’una altra manera: estan carregats de collons!!
Ojalà m’equivoqui!
I agraeixo la claredat i postura teva i d’en López Tena.
Bon dia! Veien la teva opinió, veig el de sempre, els polítics sempre fan el mateix, intentar ser els protagonistes d’iniciatives que no surten d’ells, i quan funcionen volen ser els abanderats. Així és difícil aconseguir la unitat.
Bé, però jo et volia preguntar sobre la unitat territorial, que jo crec que és més important,creus que hem de parlar i treballar en clau de Països Catalans en aquestes consultes?Per què?En algun moment ens ho plantejarem o seguirem deixant de costat la resta del territori de parla catalana? M’agradaria una resposta si us plau!
Sense societat no hi ha referèndums; sense polítics no hi ha suport institucional. Cal unitat. El pitjor enemic és que tothom es torni a rebolcar en la mateixa gallinassa de sempre. No cal espanyolisme així.
En la teua mateixa línia ens parlava Jordi Porta ahir a Reus, cal mantenir la calma i propiciar l’entesa de tots. Sabedor que quan veus aquest panorama et venen ganes de recular, però en sou una colla que esteu legitimats per convèncer.
Cal seguir en l’intent. Sort
Després de llegir el teu article no sé què pensar. Tenia entès que hi havia un acord de diferents associacions com la que organitzà el referèndum d’Arenys (MAPA) per aplicar-lo a altres municipis. No veig cap problema si la iniciativa sorgeix dels propis plens municipals o bé de col·lectius que ho proposin, tot suma. Cal posar-se d’acord, treballar pel mateix objectiu, sí i la unitat arribarà quan es vegi que això engega. Cal gent com tu per empènyer una miqueta. Gràcies per la feina feta.
Cal recuperar la unitat, ahir al meu poble, Artesa de Segre vam crear la Plataforma Artesa de Segre Decideix amb més de 40 persones disposades a treballar desiteresadament, arribarem fins a les 60 persones, sisplau tinguem seny.
No podem trencar la il.lusió de la gent.
Però, mentre la seva gent dormia, va venir el seu enemic, va sembrar damunt zitzània entre el blat, i es va anar.
Quan va brollar l’herba i va produir fruit, va aparèixer llavors també la zitzània.
Els serfs de l’amo es van acostar a dir-li: “Senyor, no vas sembrar llavor bona en el teu camp? Com és que té zitzània?”
Ell els va contestar: “Algun enemic ha fet això.”
Li van dir els serfs: “Vols, doncs, que anem a recollir-la?”
Els va dir: “No, no sigui que, al recollir la zitzània, arrenqueu alhora el blat.
Deixeu que ambdós creixin junts fins a la sega. I al temps de la
sega, diré als segadors: Recolliu primer la zitzània i lligueu-la per a
cremar-la, i el blat recolliu-lo en el meu graner.”»
Vicent, fa anys que il.lumines a molts de nosaltres, pero després de veure el video del Lopez Tena (veure’l) i ara llegir la teva entrada, em falla una cosa, i és l’explicació dels fets. Veig una ràbia incontinguda tant en el video, com en la teva entrada, però em sorprèn que no en facis una explicaci’o per a que s’entengui bé el que ha passat.
Ahir vam fer, a Viena, el Sopar de Catalans de l’exterior amb el titol “Arenys, Parlem-ne!” aprofitant la Trobada de la Xarxa Europea de Comunitats Catalanes a l’Exterior i totalment fora del programa oficial de la Generalitat. Hi van assistir quasi 50 persones, s’hi va veure les emocions del catalans que vivim a Europa i un nou camí obert per a poder explicar Catalunya a Europa. Hi haurà una coordinació plena d’il.lusions i es plantegen referendums a l’exterior també.
Si et van encarregar dedicar-te a la difussió entre la premsa europea, compte amb nosaltres.
(crec parlar en nom de l’esperit del sopar).
Entristeix molt veure tot això. És a dir, que els catalans a l’exterior posem el nostre gra de sorra per ajudar a que tot el mon se n’assabenti dels referendums a Catalunya, i el dia que la comunitat internacional miri a Catalunya veura que tot ha quedat en un no res, i el que hi ha és nomes una baralla de galls per veure qui controla unes quantes consultes simboliques? No fotem! El que toca es seure tots en una taula i parlar i tirar tot aixo endavant.
Amb tanta transversalitat (essencial d’altra banda per aconseguir aquesta unitat), és logic que hi puguin haver tibantors, pero aquestes tensions d’ara no porten enlloc. El que cal és continuar impulsant els referendums, aconseguir que la majoria de la poblacio catalana voti, i que el mon se n’assabenti.
Al final, el que pot passar es que els catalans passem de partits, de plataformes, de personalitats i de personatges, i que cadascu tiri pel dret. En aixo els catalans ja hi tenim experiencia, el nostre esperit de llibertat ens hi ha portat més d’una vegada al llarg de la nostra historia, pero no sempre amb exit. Per aixo seria més facil si estem ben organitzats i junts! Amb una mica de voluntat de totes les parts hauria de ser possible. El que cal és dialeg entre nosaltres i gent que treballi perque aquest dialeg no es trenqui.
Sigui com sigui, la metxa es va encendre a Arenys i aixo ja es imparable. La divisio que hi ha entristeix, pero no aturara un poble que des del referendum d’Arenys ha començat a creure en ell mateix, i que es mobilitza aqui i alla, i que no necessita ningu (ni partits, ni plataformes ni personatges) per a fer-ho, i que no baixara els braços fins el dia de la independencia (i per aixo ja falta poc).
Visca Catalunya Lliure!!!!
Dos ganxos.
El que hi haja més d’una plataforma no deu ser cap inconvenient en principi, si no tot el contrari. Doncs uns poden acostar unes sensibilitats al projecte i les altres plataformes unes altres sensibilitats per vies diferents.
Com ha ho diu la dita de quan més serem més riuerem. Una altra qüestió és que algú es puga sentir incomode adhúc a títol individual alhora de pendre part per una plataforma u altra