Porres significatives
Que els Mossos d’Esquadra apallissen periodistes no és ni menys ni més important que que apallissen passa-volants, passejants, caminadors i gent aliena als enfrontaments i les batusses. Un redactor de VilaWeb va ser colpejat de forma deliberada al braç on duia el braçalet roig que ens identifica professionalment precisament per a facilitar el treball de la policia. I el Col·legi de Periodistes ha fet pública una llista on hi figuren ell i 26 periodistes més de diversos mitjans que van ser colpejats o agredits per la policia. Això no és més greu, insistisc, que la pallissa que va rebre altra gent però sí que és significatiu perquè algú sabia, o hauria de saber, que acarnissar-se amb els periodistes de forma violenta sol ser una font molt especial de problemes.
(En la foto es veu el moment que un policia colpeja Enric Borràs, redactor de VilaWeb, que anava perfectament acreditat amb el braçalet del Col·legi de Periodistes)
Quan acarnissar-se amb qualsevol persona, sigui motiu de responsabilitat professional i política haurem arribat a la normalitat cívica exigible en una societat lliure. El no ésser lliures n’és la font d’on raja l’abús i la impostura d’un conseller especialment odiós quan troba normal, i així ho digué públicament, fotre-li quatre galtades a una persona detinguda. Ja aleshores hauria d’haver dimitit. Si no ho feu llavors i no ho fa demà mateix, aquest conseller ens donarà més disgustos. Sap alguna cosa, el senyor Saura, d’utilitzar contra la força, només la justa força? No, no sap ni això, ni moltes altres coses, perquè és un inútil social.
No li desitjo cap bé polític a en Saura, però… o és un inepte, o algú dins dels Mossos ha donat ordres d’anar a sac (periodistes inclosos, que aixi fa més soroll i genera més problemes, com bé assenyales), cercant conseqüencies negatives pel seu Conseller. Perdoneu si això que dic sóna a cabòria estrafalària, però és que em resulta difícil pensar que realment Saura and Cia són tan tan tan inútils…
No s’hauria de permetre de cap de les maneres que s’apallissi ningú. De totes maneres, jo que ho he viscut de fora, i principalment des dels mitjans de comunicació, he tingut la sensació d’un guió escrit on tothom ha fet el paper que li corresponia i volia. Indefectiblement ha acabat amb veus demanant la dimisió del conseller, com no podia ser d’altra manera. I a mi, no és que m’agradi gens el personatge, però el que de debò m’agradaria és veure’l derrotat a les urnes, i no amb aquesta mena de “performances” amplificades pels telenotícies de la CCMA.
El dilluns començàvem amb la notícia del retorn de l’Enric Duran. Aquest noi que va estafar un seguit de bancs per finançar il·legalment les seves activitats polítiques. Si això ho hagués fet un partit polític, no parlaríem d’un cas de corrupció política? En canvi, des de dilluns a primera hora, a TV3 ens estaven mostrant les activitats polítiques d’aquest xicot, i els seus companys, com una gran heroïcitat. El noi és detingut el dimarts. Casualment aquell mateix vespre estava programada una entrevista al programa Hora Q (un afinat instrument de propaganda del PSC). La presentadora ens anuncia la impossibilitat de fer l’entrevista, i com a substitut ens entrevista l’advocat del noi, i una portaveu del col·lectiu Crisi. Amb la gran quantitat d’associacions i organitzacions polítiques que tenim al nostre país que mai han tingut, ni tindran, cap mena d’oportunitat per expressar les seves idees a la nostra televisió pública, em pregunto quins són els mèrits d’aquest col·lectiu per rebre un caramel com aquest. Bé, jo sempre he pensat que quan un anti-sistema surt reiteradament pels mitjans de comunicació, és que els resulta molt útils als del sistema. I l’endemà, amb els ànims ja degudament escalfats, es realitza el desallotjament aquest de la festa Rave a la UB. Evidentment això havia d’acabar a bastonades, ja ho sabíem tots. Però el veritable problema ha estat que les protestes han acabat presentant un nombre considerable de manifestants, i això trobo que no hauria estat possible si els mitjans no haguessin escalfat degudament el tema.
I amb tot hem passat una setmana més de crisi, i ja he perdut el compte de companys i companyes que s’han quedat sense feina aquests dies. Però tot això no té cap mena d’importància, mentre parlem del colectiu Crisi, no direm ni una paraula de la “crisi” de veritat.
els llibres d’en Guillem Bauçà. El primer ‘ideòleg’ dels mossos.
Segona pista: cerca entre els PSC-sector Baix Llobregat.
Tercer pista: recordes les connexions entre Manglano i Maria Consuelo?
PS: possiblement Josep Sort tinga raó. Ell veié quelcom a Quebec de primera mà. Nosaltres visquerem a VLC quelcom que no vam escatir en el seu moment, sinó molt a posteriori.
Rep una abraçada
A mi em sembla que els mossos o algú per sobre dels mossos, ha volgut boicotejar Saura i deixar-lo malament. Recordem que els mossos no el volien. I que no ens enganyin… han anat a pels periodistes!
Dius que apallissar periodistes ‘sol ser una font molt especial de problemes’, doncs ho lamento molt però no ho veig per enlloc.
Els mitjans estan comprats i en mans dels partits. Si fos com tu dius, ja sabriem qui va donar l’ordre de apallissar als periodistes, però res de res.
És el que passa quan s’està a sou, l’amo crida i els servents abaixen el cap. Vergonyós!.
Hi havia un temps en que hi havia una cosa anomenada ‘crítica’, i no em refereixo a les bordades dels falsament anomenats periodistes independents que fan la feina bruta dels mitjans de comunicació dels partits. Em refereixo a la crítica com a valor ‘per se’, a l’opinió independent i molesta com a necessitat.
Tant de bo els periodistes fossiu una font de ‘problemes’ per al poder, però no ho sou, aquest és el ‘problema’.
La pilota està a la vostre taulada.