Mails per a Hipàtia

La gent del PSM em convida a participar en un dels seus sopars a la fresca estiuencs. A Porreres, un poble encara relativament intacte del Pla de Mallorca. Hi arribem d’hora, encara amb el brunzir de Barcelona a les orelles i demane al Xavier si ens podem aturar una estona a fer un cafenet en la plaça. Sembla, literalment, un altre món. Estan en obres però tot i això la calma de l’horabaixa mallorquina aconsegueix emportar-nos-en. Ix molta gent de l’església, després sabrem que hi havia un funeral notable i s’escampa pels carrers amb una serenitat que és reflex d’una manera de viure.

L’acte resulta sensacional. Més de vuitanta persones entaulades amb una fresca real, com el títol anuncia. Hi passe unes hores fantàstiques, doncs, que agraisc com cal als organitzadors. La distància amb la ciutat és curta si mirem la geografia però en realitat és immensa, més encara enmig d’aquest infernal final de juliol que no sé com superar.