Mails per a Hipàtia

Després de la meua conferència prenc un cafè amb un grapat de periodistes ucrainesos, fortament preocupats per la situació del seu país. M’expliquen que la diferència entre ells i Rússia és que a Rússia Putin controla els oligarques i en canvi a Ucraïna hi ha com dues oligarquies, la política i l’economica, cadascuna més censora que l’altra.

Mentre xerrem hi ha encesa una televisió i m’expliquen que els mitjans nacionals ahir van censurar per complet els episodis de protesta en la inaguració del congrés. Ben al contrari: tot quedava com si els periodistes reunits ací l’haguérem alabat.

Per a ells internet és una oportunitat però, pel que m’expliquen, no hi ha res que es puga considerar un diari digital amb cara i ulls en ucrainés o a Ucraïna. Fan preguntes i me n’adone que realment no saben gran cosa de la xarxa, que se’ls apareix com una possibilitat de sobreposar-se a l’ofec però que els queda encara molt lluny.

Els anime i els explique fins cansar-me tot el que em pregunten. Quan acabem s’ha fet molt tard i preferisc tornar caminant fins a l’hotel, veure una mica el centre de la ciutat ni que siga. Mentre camine, però, no me’ls trec del cap.