Periodisme a Kiiv (1)
Dissortadament aquest classe de congressos et deixa molt poc temps per a veure com està el país, sobretot perquè la majoria de les activitats són molt interessants i acabes tancat en el mateix congrès hores i més hores.
En el cas de Kiiv, però, la realitat del país es va colar en l’acte inaugural. Venir ací ha estat una decisió arriscada. Els organitzadors diuen que d’aquesta manera expressem el suport als periodistes locals i a la seua lluita per la llibertat d’expressió i la democràcia. Però a canvi tot Kiiv és ple de propaganda sobre el fet que la premsa de tot el món ens hem reunit ací i la televisió nacional no para de passar imatges del president amb periodistes de tot el món. A mi francament em sembla que més aviat als efectes de propaganda estem fent un favor al règim que una altra cosa…
De tota manera, com deia, la realitat s’hi va colar. Perquè quan ahir el president va intentar parlar en la cerimònia inaugural un grup de periodistes locals es va plantar amb unes petites pancartes davant seu. La seguretat els va intentar apartar però les protestes dels assistents van ser prou notables com per a que desistiren. Sembla que el president no s’ho va passar gaire bé aquella estona. Millor.
La meua conferència comença a les quatre i mentre escrivia això he pensat que estaria bé començar agraint el seu coratge. Em quedaré més tranquil…