Per guanyar les Pilar són imprescindibles
Els amics de l’ANC de Valls em van convidar ahir a participar en l’aniversari de la seua fundació. L’acte consistia en un debat amb la Mireia Segú al preciós teatre local, el més antic en funcionament encara del país. La sala es va omplir amb una gentada i durant prop de dues hores vaig xerrar amb la Mireia i vaig contestar les preguntes que arribaven de la platea. Hi havia un ambient excel·lent, una mica alleujat després de recuperar l’alè que les cruentes negociacions del nadal ens havien tallat.
El moment que vull explicar, però, va arribar al final. Com es fa en aquests casos la Mireia va donar les gràcies a tothom que havia ajudat a fer l’acte i ens vam posar dempeus a aplaudir. El ritual de sempre. Mentre això passava, però, Pilar va aparèixer per un lateral i li va donar indicacions a la Mireia perquè recordés que dissabte hi havia no sé què i que no sé quin altre dia passaria una altra cosa. Activitats de l’ANC local, vull dir.
I em va semblar, en aquell moment, que aquest país guanyarà perquè hi ha les Pilars. Parle de la Pilar, de Valls, com podia parlar d’altres persones d’altres llocs i d’altres persones de Valls mateix, és clar. Però valga en aquest cas ella. La sort del país és tenir aquest tipus de gent que mai no té prou i que mai no s’oblida de fer la feina. A la Pilar, concretament, només la conec de les vegades que he anat a Valls, però sempre està allà en primera fila disposada a fer el que faça falta i a fer-ho bé. Absolutament infatigable i sempre riallera, amable, somrient.
Aquesta manera d’actuar, de pensar i de fer les coses, aquest, és l’esperit dels guanyadors, n’estic convençut. I pràcticament en cada poble, en cada barri, tenim alguna Pilar, entre nosaltres. Anit mentre sopàvem després de la xerrada vaig fer la confidència a un amic comú de dir que són la gent com Pilar els qui aguanten aquest país. Que aquest text servisca, doncs, de reconeixement públic també cap a ella, que ja sé que no el vol ni l’ha volgut mai però que, tanmateix, bé que se’l mereix.
(La fotografia és de Josep Monreal. Gràcies)
necessitem moltes hipàties i lliutadors per assolir la nostra llibertat plena
Completament d’acord amb la sort que en tenim de les Pilars de la terra.
I penso que no és estrany que siguin precisament la gent de Valls que tinguessin l’encert en la tria del logo de l’ANC-Valls, diu molt de la mentalitat i l’eficàcia d’aquesta gent. I quedi clar que no els conec personalment.
Tot es contagia, els encerts i les bones maneres de fer, també.
Us felicito.
Jo la coneg, a la Pilar, i especialment la seva incansable capacitat de treball.
Recordo el dia 9 de novembre, al vespre, que l’alcalde de Valls va “prendre el micròfon” per dir com n’estava, d’encantat de coneixèr-se…
Vaig sentir vergonya aliena, perquè precisament li va agafar el micro a la Pilar… I al capdavall, si l’alcalde de Valls ha dedicat una hora a treballar per la independència de Catalunya, la Pilar n’hi ha dedicat UN DIA SENCER.
Tambè vaig sentir vergonya alienta recordant que l’alcalde de Valls, Albert Batet, m’havia fet sentir vergonya, precisament el dia de Santa Úrsula del 2013, quan al balcó de l’Ajuntament que paguem tots, que és de tots, hi va presentar al ex-honorable Jordi Pujol, la Sra Ferrussola i el seu delfí, Oriol Pujol Ferrussola.
En aquelles setmanes ja n’anava plè el país, de que l’Oriol Pujol Ferrussola havia fet força matràfules…
Sr. Batet, els vallencs no oblidem.
Visquen les Pilars i vergonya per en Batet