Ofici d’endevinador
Una persona m’atura pel carrer i em saluda. No la conec de res però parle una estoneta amb ell. De sobte diu que un dia jo vaig dir que Gorbatxov seria capaç d’encarrilar les reformes a l’URSS i que, caram, quina badada més grossa. Li dic que no puc recordar tots els articles que he escrit però que segur que més d’una vegada i de dues ho devia dir això. Ell insisteix en com em podia equivocar tant. Intente explicar-li que fer d’analista i d’endevinador són dues coses molt diferents. Els analistes, els periodistes, treballem amb material molt concret, amb el que passa dia a dia i aquestes coses canvien. El que avui és claríssim demà no ho és i tu t’hi has d’adaptar i canviar d’opinió conforme hi ha noves dades. Per exemple avui Obama està llançat cap a la presidència dels Estats Units però si demà apareix un cadàver al seu armari tot serà diferent i no hi ha ningú que puga saber si això passarà o no. I encara més: a vegades hi ha coses que no coneguem el dia que passen. Per exemple la forma en la qual el govern americà acusà Bin Laden hores després de l’11S ens va confondre a molts. Aquell dia no sabíem, com es va saber després, que Bush tenia a la taula un informe confidencial que l’advertia d’un atemptat imminent. No el convenç al meu interlocutor. Em sembla que busca endevinadors i d’això n’hi ha pocs i jo no en sóc un.
Es cert, un periodista no és un endevinador.
Però cal que tingueu clar que avui en dia, els comunicadors públics feu el que abans feien els capellans, es a dir orientar a la gent.
Més cínicament, jo crec que els mass media es dediquen sistemàticament a crear psicosis a la població de part dels governs o els poders fàctics.
Potser per això, et veien com a endevinador, i no com el que ets, periodista.
No es culpa teva ni seva, però no deixa de ser preocupant la manca d’auto-control o de crítica al poder que s’observa en els mitjans públics. Quan mes fort el mitjà meyns crític, quan més influeix un personatge dels mitjans públics meyns capteniment. I no parlem dels tabús no confessats de la nostra societat.
No es una crìtica al treball ben fet de molts periodistes, es un clam per mirar d’incrementar l’auto-consciencia de l’efecte que tenen sobre la població.
Un periodista és un cronista amb certa capacitat d’analisi i d’opinió.