Novetlè
Participe en la jornada que Edicat organitza sobre els editors (i els lectors de llibres) del futur, sota la direcció de Josep Gregori, de Bromera. Una jornada molt interessant en clau de futur que demostra que alguns editors nostres, de llibres, estan disposats a jugar fort si cal i es pot.
A l’eixida fem safareig sobre els territoris compartits. En la meua intervenció, per algun motiu, he fet referència a Novetlè, un poble deliciós que visitava en la meua època de xiquet estiuenc a Lloc Nou i Xàtiva. Ell recorda l’excepcionalitat gramàtica del topònim i jo l’impacte que em va causar veure’l escrit per primer vegada de forma normativa. El més curiós, i en això coincidim tots dos, és amb quina rotunditat pronuncien els nadius el topònim, amb rotunditat, com amb un punt d’orgull. Amplificant la geminada.
sembla un període geològic…
Enhorabona Vicent, sóc de Novetlè i m’ha encantat com has expressat la nostra pronúncia marcada del topònim. Estàs convidat sempre.
Salut
Un altre de Novetlè que s’ha perdut per ací 🙂