Mil exemplars i setanta anys
Publicat el 9 d'abril de 2008 per vicent
Feia temps que havia extraviat la meua còpia del llibre de Ciceró “Dels deures”, editat per la Barcino, un volum al qual li tinc una estima especial. De tant en tant en les llibreries mire si el trobe, sense massa entusiasme val a dir, i ara l’he localitzat en una que no m’esperava i l’he comprat.
En arribar a casa el primer que he fet ha estat aquell vell ritual d’obrir les pàgines, enganxades en els plecs per dalt o per la banda. Amb un ganivet xicotet les he anat obrint mentre la meua menuda especulava amb com de divertit era això. Li he explicat que els llibres abans eren així, que te’ls havies d’obrir una volta comprats, actuació que ella troba sensacional.
I amb molt bon criteri m’ha preguntat quan era “abans”, així que he anat a mirar la data de publicació. I tot i que ja ho sabia en llegir-ho m’he quedat parat. Aquest volum que tinc a les mans, nou de trinca (i que val 36 euros!) va ser imprés l’any 1938. Encara quede més parat, però, quan veig una nota que diu que del volum s’han fet mil còpies. Vol dir que aquest llibre ha estat rondant per magatems i aparadors setanta anys fins vindre a parar a les meues mans. Però també que un màxim de 999 persones, només, han comprat en setanta anys aquesta traducció tan ben fet de Ciceró, a càrrec d’Eduard Valentí. No sé quina de les dues coses m’ha impressionat més…
Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari
Si a tu t’ha costat trobar, pensa en els milers de catalans que l’haurien comprat però no el trobaven.
l’any 1938 Catalunya es trobava en plena guerra civil, el “Dels deures” fou l’unic text que aquell any publicà la Institució d’en Cambó, un fet gairebé miraculós. Del 37 al 46 només es publicaren a la “Bernat Metge” tres títols. L’any 46, dos, “Els deures” precisament, no sé quants exemplars se n’han venut, l’edició que tinc a casa és d’aquest any però comprada molt més tard. La col·lecció segueix ampliant-se sortosament. (Eduard Valentí fou un virtuós de la traducció, el millor coneixedor de Ciceró, i un gran mestre).
M’has fet aixecar de l’ordinador i anar a mirar una Bíblia en català dels anys 30 que vaig comprar abans de que els preus dels llibres vells se’n anessin al cel.
1930, 150 exemplars, però per sobre de tot, un català pre-normatiu que hem fa recordar que bonica pot ser la nostra llengua!
Deuen ser manies meves, però el fet es que m’agrada molt més el català d’abans que no pas el d’ara. Pot ser es només cosa meva..
Si és nou de trinca, és perquè no va ser publicat l’any 1938, sinó que es tracta d’una reimpressió, encara que el llibre no ho indiqui. Els llibres antics de la Bernat Metge han estat tots reeditats; s’han superat de molt, doncs, els mil exemplars.
Em pregunto, però, on es va editar aquest llibre, ja que durant la guerra la Fundació Bernat Metge fou ocupada per la CNT-FAI.