Mestre
Entre el correu de primera hora del matí m’arriba una nota convidant-me a un sopar de celebració. Afirma que fa trenta anys que vaig entrar a la Universitat, concretament a Magisteri, i l’escriu un dels companys d’aleshores, Paco, que s’ha decidit a no deixar passar de llarg l’efemèride i a organitzar un sopar de celebració a Nàquera, en un restaurant que sembla que porten ara els qui aleshores portaven el bar de l’Escola.
Confesse que he quedat corprés. A molts dels meus companys d’aleshores no els hauré vist en vint-i-tants anys. I no sé res d’ells. En la nota que he rebut hi ha alguna insinuació (sembla que un ha arribat molt amunt a Bancaixa i que una altra és catedràtica d’universitat) però de la majoria no en sé res de res. Per no saber no sé ni les cares que fem tots plegats. De fet recorde les cares i els físics d’aleshores que és evident que avui ja són record i prou.
Evidentment m’apunte amb ganes al sopar, amb moltes ganes. Però no sé ni imaginar-me’l. Repassar trenta anys així com així no va a ser fàcil. Jo, per exemple, hauré d’explicar tantes coses… com vaig passar de mestre a periodista, per començar.