Mails per a Hipàtia

Al tanatori acompanyem Màrius, la Mercè i la Carla a l’enterrament del Lluís, el famós Llullu, de ‘Quiet’. Màrius sempre m’ha semblat una persona admirable però tot el que li ha passat amb aquest xiquet i la seua forma de reaccionar em referma en que és un home d’una qualitat insòlita, per superior. Ell i la seua família han aconseguit convertir una malaltia de les grosses en un acte d’alegria i amor difícil de superar, en una victòria sense concessions sobre el fatalisme i la derrota, en un cant a la vida esborronador per la seua magnitud i la seua bellesa emocionant. Llullu podria haver estat un ‘quiet’ amagat més, ocult en la seua dificultat però durant nou anys els seus l’han fet viure i s’han beneficiat, alhora, de la seua empenta. I amb això ens han donat, tots quatre, una gran lliçó a tots.