Mails per a Hipàtia

La relació de la gent amb les llengües de vegades és curiosa. Sóc a Maastricht per la reunió anual de l’European Journalism Center. Aquesta és una ciutat holandesa amb passat francòfon del qual s’enorgulleix. Aquesta vegada dorc en un hotel que es diu L’Empereur i resulta divertit veure que tots els salons, bars i coses així tenen nom en francès. Per a uns neerlandesos independents com els d’ací el francès és fins i tot una atracció. En canvi just abans d’arribar a Maastricht hi ha Els Furons, un poble belga de zona de parla neerlandesa famós perquè el seu alcalde José Happart es nega a acceptar que sap parla neerlandès tot i que quan era jove va aprovar la carrera de lingüista -precisament estudiant neerlandès. Ara, però, políticament ha esdevingut un símbol francòfon i nega fins i tot saber la llengua que va estudiar.
Entre els Furons i Maastricht no deu haver ni vint quilòmetres. En canvi en el primer lloc el francès és un objecte de batalla i una guerra oberta en territori neerlandès mentre que al segon el francès és un atractiu. Perquè? En una banda (encara) no són independents i en l’altra ja ho són.
Vol dir això que quan ho siguem nosaltres hi haurà pobles nostres que faran del castellà un atractiu turístic? No m’estranyaria, la veritat, a la vista del que es veu ací.