Mails per a Hipàtia

Per alguna raó que desconec TV3 va emetre ahir la gala del Català de l’Any amb nou minuts de retard. Jo, com cada dimarts, era a Catalunya Ràdio a l’hora que es va anunciar que el premiat era el Joaquim Maria Puyal. Ho van fer en directe, per tant nou minuts abans que per la televisió se sapigués. I vaig enviar un tuit felicitant-lo.

Mentrestant El Periódico, organitzador de la gala, va enviar un altre tuit igual, seguit immediatament per un de VilaWeb i un del 3/24 i la web del premi va anunciar que Puyal havia guanyat. Insistisc: tot això nou minuts abans que la televisió, posa-li’n vuit…

Aquest fet va provocar les protestes d’alguns lectors que van descobrir que TV3 feia un fals directe i d’altres que van reclamar que perquè no havíem callat fins que la tele ho digués, perquè els havíem espatllat l’emoció.

El debat és interessant. Fa uns pocs anys res d’això hauria passat però ara passa. Fa pocs anys ningú no hauria estat prou àgil com per a superar de forma massiva la barrera dels nou minuts. Però ara és molt fàcil.

La meua opinió és que quan una cosa passa cal explicar-la i que no té sentit demanar als altres mitjans que esperen perquè n’hi ha un que ha decidit que no ho fa en directe. O si un partit de futbol la tele el fes amb nou minuts de retard Puyal hauria d’estar esperant-se per cantar un gol ja fet?