Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

La cultura del tallar i enganxar (qualsevol cosa)

Ahir l’ACN (ai!) i Europa Press (ai!) van difondre dues notes de premsa en les quals explicaven que un flamenc anellat al Delta de l’Ebre, pressumiblement, havia aparegut al Central Park de Nova York. Ací a la redacció vam comentar la notícia. Vam decidir no publicar-la perquè no enteníem quina classe de notícia era aquesta ni a qui li podia interessar. Però també perquè sonava massa estranya. No només per la direcció del vol sinó també perquè no és precisament habitual veure un flamenc a Central Park, especialment enmig d’un cru hivern. I que li agafaren la pota per veure l’anella ja ens semblava del tot surrealista. 

La sorpresa és que unes hores després les agències confirmaven haver estat víctimes d’una innocentada i per a sorpresa meua resultava que la majoria dels diaris digitals havien reproduït aquesta notícia, sense pensar-hi més. Un d’ells fins i tot com a principal notícia de portada. Em vaig quedar francament preocupat pensant com de mal fa aquesta cultura del tallar i enganxar que cada vegada sembla que té més adeptes al país. Però també, encara, intentant entendre quin interès li trobaven els meus col·legues a l’inversenblant viatge del pardalot en qüestió i com és que per a alguns d’ells una notícia tan freaky mereixia els honors de portada…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Vicent,

    Crec que són temes diferents. A l’ACN hem fet una aposta seriosa per reduir la producció de notícies, és a dir, deixar de fer el tallar-i-enganxar, per prioritzar els continguts en tots els formats, és a dir, notícies treballades a peu de carrer (text, àudio, foto i vídeo). Com bé saps, som un referent en l’àmbit de les agències al nostre país fent aquest model. Curiosament, tot i haver reduït la producció de notícies hem augmentat els consums, fet que ens demostra que l’aposta era encertada i que els nostres clients (entre ells, Vilaweb) ens ho valoren. Quan surts al carrer, doncs, ja no fas un simple tallar-i-enganxar, si bé és cert que hi ha algunes notícies molt oficials i de fonts molt sistematitzades que provenen de comunicats i tenen una lògica molt de “redacció de taula”. No descobreixo res.

    Sobre l’episodi que comentes, m’agradaria precisar que l’ACN va ser víctima d’una innocentada. En cap cas hi volíem participar, perquè com a mitjà seriós no hi podem caure. Ens va enganyar una font d’informació, concretament un portaveu de premsa que enviava la informació falsa des d’un correu gencat.cat, i que és la persona que habitualment informa del Parc Natural del Delta de l’Ebre. La informació va ser contrastada pels nostres periodistes del territori, que en el cas de la demarcació de Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre s’apropa a la desena de professionals. Sempre es contrasta, i es va fer, motiu pel qual la informació no va provenir del territori. El problema és que la font causant de la innocentada va tenir la pensada d’enviar el correu també a altres adreces de l’ACN, és a dir, a la taula i les seccions temàtiques. Va ser allà on se’ns va colar, efectivament.

    Volia precisar que la notícia només va estar mitja hora penjada, i que al cap d’aquest temps vam publicar una nota advertint els nostres abonats que havíem estat víctimes d’una “innocentada”. El causant és aquesta font oficial:

    Xavier Abril i
    Ferrer

    Àrea d’Ús
    Públic

    Parc Natural del Delta
    de l’Ebre

    Av. Catalunya,
    46

    43580
    DELTEBRE

    Tel. + (34) 977 482
    181

    xabril@gencat.cat
    http://www.parcsdecatalunya.net


    Volia aportar aquests detalls al teu apunt.

    Saül Gordillo.
    Director de l’ACN

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.