Mails per a Hipàtia

Perdona que no comente aquest post ( o com es diga). M’agradaria fer referència als teus articles on intentes aclarir que nosaltres no som ells. És molt d’agrair aquesta perseverança per tal de fer veure als nostres amics que no lligen pas català la nostra voluntat de marcar fronteres amb els deliris i obcecacions dels espanyols. No pots ni imaginar-te els efectes  que té aquesta meravellosa samarreta que vau decidir de fer a Vilaweb amb l’eslògan de: ” Make no mistake. I’m Catalan, and so, I’m not Spanish”. Sempre que me l’he posada per l’estranger he vist mirades divertides, inquisidores, perplexes i coses semblants. Però és que per València (bé, ho reconec, és Benimaclet. Sóc dels dimonis, ens coneixem un poc) , per Barcelona o per ciutats mitjanes del Principat de Catalunya l’èxit del missatge és brutal. La gent es reconeix en aquesta nota d’afirmació positiva i d’aclariment: el que portem fent durant dècades els catalans de tota llei per tal de fer valdre la nostra identitat nacional. A vegades m’he sentit quasi entendrit i tot quan un espanyol o un sudamericà han vist amb sorpresa que no t’identificaves com a espanyol malgrat haver-te escoltat parlar en una llengua que els era familiar. Després de traure’ls dels seu error d’identificació nacional n’hi hagut algun que ha dit coses com: “¿ pero al menos podemos hablar, no ?”. I respondre amb aquell punt de satisfaccció:”Home, i tant, nosaltres som gent de món! Ja estem aveats a xarrar amb gent de nacions diverses”. Aleshores sovint veus aquella cara de resignació o d’incomprensió i ja t’imagines el comentari en intimitat del turista hispànic. Per cert, m’ha resultat molt xocant la versió francesa del text perquè se’m feia difícil d’imaginar-me el francòfon prototípic fent cas d’aquesta declaració de fermesa nacional. En fi, no ho deixem mai perquè ens calen molts suports per assolir la nostra llibertat nacional.