Jarcha
Mire per Telemadrid la retransmisió, digna de Canal9, de la manifestació del PP a Madrid. Entrevisten Jaime Mayor Oreja que fa un míting que no el superaria un sergent de caserna franquista. Tot és ple de banderes espanyoles. I de sobte sona pels altaveus del carrer “Libertad sin Ira” del grup Jarcha, tan fort que arriba a obligar a tallar la connexió amb Mayor Oreja.
En una manipulació més, i ja no saben quantes en porten, els del PP s’han apropiat també d’una cançó emblemàtica d’un grup que ni de bon tros era franquista i que intentava participar de la creació d’una identitat andalusa diferenciada de la instrumentalització que el franquisme va fer de la cultura andalusa en favor d’una imatge determinada d’Espanya.
Jarcha, segurament per diners, va acceptar fer aquella cançó pel referèndum de la constitució però portava a la seua esquena una impecable trajectòria de recuperació del folclore andalús que l’allunyava totalment del nacionalisme espanyolista, excloent i amenaçador, que avui s’està manifestant a Madrid.
Per
Estic d’acord amb la teva anàlisi sobre l’apropiació fascista i dretana del que van ser símbols i cançons de l’esquerra. Cal , pero, una precisió d’història de les cançons: la cançò-propaganda per a la reforma institucional de 1976 no era "Libertad sin ira" sinò "HABLA, PUEBLO, HABLA" del grup Vino Tinto. Molta gent les confón perquè tant el grup com la cançò són d’estils similars , , però no , no van ser els Jarcha.
Ii per tant, la seva trajectòria pot continuar essent qualificada d’encara més impecable.
Nom