Mails per a Hipàtia

Tinc un costum de fa anys. Cada volta que vaig a una ciutat on va estar Josep Pla m’emporte el llibre seu on en parla. Com que sovint en parla en més d’un llibre puc fins i tot fer diversos viatges i no esgotar els textos.

Ací a Estocolm aquesta vegada he vingut amb el volum 5 de l’Obra Completa titulat genèricament “El Nord”. En ell hi ha diversos capítols dedicats a Suècia, als suecs i a Estocolm en particular. Curiosament m’allotge en un hotel de la  Stradvegen que, per a Pla, és un de les avingudes més boniques de la ciutat. I certament a mi m’ho sembla també. Al davant de l’hotel hi ha un dels molts braços de la mar que entren cap al centre i tot de vaixells ancorats. A l’hora de sopar he travessat cap a la ciutat vella i en fer-ho he passat per davant de l’hotel, el Grand Hotel, on ell solia estar-se i he mirat de veure allò que ell descriu. Estocolm deu haver canviat molt poc en aquesta zona perquè he reconegut els detalls de la seua prosa com si estiguérem parlant d’una fotografia.

Llegir Pla en aquests entorns, si li coneixes les manies, és fins i tot divertit. Com que no pot evitar les explicacions -ell mateix què era sinó una explicació permanent? hi ha moments, dècades després, que el que ell explica ho pots interpretar en qualsevol clau excepte en la que ell pensava. Per exemple ara tinc al davant aquest text: “pot ésser tònic, constructiu i positiu per a un poble haver de lluitar a cada moment contra una adversitat”. Tònic és un adjectiu tan precís…

El senyor Pla, no vull enganyar ningú, parla del clima i de la tenacitat amb la qual els suecs el resisteixen la major part de l’any. Però qualsevol lector avui podria aplicar el concepte a afers menys meteorològics -per bé que crec que ell s’irritaria si fos conscient de la trampa que faig. Que podríem fer.