El nou USA Today …i VilaWeb
Quan va néixer al 1982 USA Today era un diari completament trencador. Va innovar en molts aspectes, En la maquetació, en l’ús de gràfics, en el model de paginat, en com tractar els temes socials. De vegades t’agradava més i de vegades menys però l’USA Today era un diari de referència periodística.
Poc després del seu naixement vaig llegir amb delit un llibre que explicava el seu orígen i la filosofia periodística ‘nacional’ que hi havia al darrera. Em va entusiasmar el seu concepte de nació com un ens no centralitzat: Washington no tenia perquè ser el centre de res i una notícia era clau i important passarà a Nova York o a Scenic (Nebraska), per dir el lloc més insòlit dels Estats Units on hi he estat.
Després de llegir el llibre vaig tenir la sort de visitar la seu del diari a Rosslyn (Virgínia). Jo era als Estats Units per a cobrir unes eleccions presidencials i amb l’Assumpció, el Josep Morell, Meli i Sefa vam anar-hi un dia. Em sembla que va ser tan fàcil com dir simplement vam dir que volíem visitar el diari i el cas és que ens el van obrir de bat a bat. I va ser una revelació: hi havia macs a la redacció, ja usaven mòdems i imprimien via satèl·lit. Vam visitar tot l’edifici i amb una calma espectacular ens van donar tota mena d’explicacions sobre un munt de preguntes que em bollien al cap. Sempre ho he agraït. Havia visitat altres diaris allà, el New York Times, per exemple, però enlloc em van tractar amb tanta deferència com al nou USA Today, que ja tenia un concepte de redacció oberta, aleshores, com el que he intentat implantar a VilaWeb. Encara guarde la documentació que em van donar, com un petit tresor de la meua memòria.
La influència més important que vaig rebre de l’USA Today, però, és la visió nacional. Als Estats Units no hi havia cap diari nacional. No podies comprar un mateix diari en totes les ciutats del país. I USA Today va nèixer per a cobrir aquest espai. Per a mi això era un envit emocionant, vist el paral·lel amb la situació del nostre país. Per tant vaig estudiar a fons el seu model. Aquella pàgina, que veig que encara publiquen, amb una notícia curta de cada estat, aquella forma de pensar en els lectors i procurar no molestar mai a algú perquè semble que escrius només per una part i aquell concepte de que la notícia és la notícia passe on passe i que és absurd i ridícul pensar que un ciutadà de Califòrnia no pot tenir interès de cap manera en una notícia de Vermont.
Part d’aquesta filosofia és a l’ADN més profund de VilaWeb. Quan a voltes algú em pregunta perquè tenim com a base informativa els Països Catalans jo sempre conteste el que em van dir aquella vesprada a l’USA Today: ‘la nostra nació són els nostres lectors’ i com que tinc, tenim, lectors a Elx i a Manresa i a Sa Pobla i a Prada simplement no puc pensar en un altre marc periodístic que aquell que em defineixen els lectors.
Mentre dinava llegint el diari, la remodelació encara no l’he paït del tot…, he pensat que em venia de gust explicar tot això. Perquè és veritat que tots venim d’alguna banda i encara que aquest diari m’haja quedat ja molt lluny VilaWeb sense ell tampoc no seria el que és.