El mapa que no volen veure
Publicat el 28 d'abril de 2008 per vicent
Fa anys que m’intriga aquest mapa. Aquest en concret i d’altres semblants que he vist una vegada i una altra en atlas històrics estrangers però mai en atlas espanyols ni tampoc catalans, i en aquest cas no sé entendre el perquè.
És un mapa normalet de l’imperi napoleònic, en aquest cas tret d’una web anglesa, on es veu amb claredat com el Principat de Catalunya, però només ell fins l’Ebre, no formà part durant uns anys d’Espanya sinó de França. La resta del nostre país fins Alacant i Espanya eren territoris considerats com a ocupats però el Principat no, el Principat formava part directament de França, tot i que amb matisos curiosos com ara que el català n’era la llengua oficial.
D’aquest episodi els nacionalistes espanyols, i el gremi de la història en va ple en aquell país sempre tan essencialista, no en volen ni parlar i ho entenc. Per a mantenir el mite de la pervivència inalterable d’Espanya les fronteres ho han de ser. Si es mouen vol dir que són movibles. Però no entenc per quin motiu nosaltres mateixos amaguem aquest període de la nostra història amb tantes ganes. Hi ha qui m’ha arribat a dir que com els francesos han estat al nord més eficaços que no els espanyols al sud millor deixar córrer el precedent. Però no n’estic d’acord. I menys encara ara que El Mundo i tota la tribu aquella han començat a moure el botafumeiro pel dosdemayo…
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
La diferencia cultural i de fronteres entre el poble entre l’Ebre i Arles, es remonta com a mínim als gots, segle V.
Veure sinó la revolta de Athaloc i la de Flavius Paulus, i posteriorment el pacte de Munuza amb Idó d’Aquitania.
I si prenem en conta la diferenciacio ibero-tartèsica, molt probablement al primer mil.leni abans de crits com a mínim.
I si mirem els mites, veurem com ja al segle XVII, consideraven a Hibero, el pare mític dels ibers, molt anterior a Hispan.
Jo recorde perfectament que al mapa del llibre d’història de tercer de bup, o cou, o per ahí, de Vicens Vives, deixava perfectament clar que Catalunya havia quedat anexionada a l’Imperi i Espanya era territori ocupat.
Home, deixar córrer el precedent no, però tampoc cal envejar el departament de Languedoc-Roussillon…
Als mapes dels llibres d’història sempre hi he vist el “Departament de les Boques de l’Ebre” com a part del Primer Imperi. De fet consistia en ajuntar les terres catalanes: el Rosselló i companyia republicana amb les terres dels borbons.
Tots els wargames napoleònics es basen precisament en el moviment fronterer en tots els territoris ‘coixí’, com el català: des del Regne de Baviera o la Confederació del Rin fins a la reinvenció de Polònia.
També en els videojocs napoleònics, com ara l’hiperdetallat Europa Universalis o el Victoria, tens la separació ètnica i lingüística dels catalans ben detallada. I les fronteres no són pas inamovibles.
Una altra cosa és que no se’n faci propaganda nacionalista com en d’altres fets històrics, però amagar-ho, jo no ho he vist amagat enlloc.
L’annexió de Catalunya dins de l’imperi francès crec que figura en tots els llibres d’història catalans que tracten del tema (per exemple, la “Història de Catalunya” de Soldevila en les seves tres edicions… però amb matisos:
“L’oficialitat de la llengua catalana, però, no va durar sinó uns quants mesos: el castellà va suplantar-la novament. Consultada una Junta de sis regidors respecte a la llengua que calia emprar per a la versió de les lleis napoleòniques, sols un dels ponents fou favorable al català: els altres cinc (tres de catalans, un de francès i un de castellà) van decantar-se envers la llengua castellana.
‘Els catalans més s’estimaven parlar castellà sota el despotisme vergonyós de Ferran VII que parlar llur pròpia llengua emparats pel gloriós emperador dels francesos’, ha estat escrit condensadament per a resumir l’estat de descatalanització on havia arribat Catalunya.”
(Història de Catalunya – edició en un sol volum – 2a edició, 1963. Pàgina 1274
Reconec que aquest no és un dels períodes que més m’interessen, així que no puc opinar gaire… però no puc deixar de formular una pregunta que sempre em faig. Per quina raó els sectors més catalanistes sempre han estat tant francòfons quan, en la nostra història, França només ens ha donat misèries?
El mateix passa amb l’Olivença portuguesa o la Menorca britànica. La cartografia sovint és víctima del politiqueig.
Ara, açò també passa ací. Tot i que ja fa 22 anys que el País Valencià té la seues Comarques i Demarcacions Territorials Homologades, els mitjans de comunicació del Principat ignoren aquesta realitat administrativa i seguixen dividint el Vinalopó Mitjà en dos, segons la llengua que s’hi parla, o continuen situant Gurdamar del Segura al Baix Vinalopó, en comptes de la Vega Baixa del Segura.
Parle de mitjans com el diari El Punt.