Com tornar negra una cançó
Publicat el 19 de febrer de 2007 per vicent
Una de les coses interessants dels concerts aquests d’homenatge a algú és veure com un gran músic agafa l’obra d’un altre gran músic i se la fa seua. És el cas d’aquest Blowin’ in the Wind, originàriament de Bob Dylan però transformat completament per un inspiradíssim Steve Wonder. La cançó passada per ell posa els pèls de punta i sembla que sempre haja begut de les fonts afroamericanes.
Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari
Bé; una si la presentació no la diferencies de la cançó. Sinó hem de parlar de dues.
La presentació és impressionant.
Per altra banda recordo ara d’una lectura molt interessant. Denis Diderot (1713-1784). A la contraportada ens expliquen que el llibre recull una (tradueixo) carta sobre els cecs per a ús dels que veuen; i carta sobre els sordmuts per a ús dels que parlen i escolten. Carta que, segons paraules seves "va dirigida de manera indistinta al gran nombre dels qui parlen sense escoltar i al petit nombre dels qui saben parlar i escoltar, tot i que la meva carta només estigui dirigida, pròpiament, a aquests darrers", (…)
Recullo un altre fragment. Comença la contraportada: (tradueixo) "Si algun cop un filòsof cec i sord de naixement faria (hiciera) un home a imitació del de Descartes, us ben asseguro, senyora, que situaria l’ànima a la punta dels dits (per la punta dels dits?), perquè és d’aquell lloc que li venen les seves principals sensacions i tots els seus coneixements."
Encara un altre: (p..73. tradueixo) "(…) El tacte li havia ensenyat, sobre les formes dels cossos, rareses sovint ignorades pels qui disposen d’una vista excel·lent"
L’hauré de tornar a llegir. Recordo que diu unes coses molt interessants sobre geometria. He relacionat tot plegat amb el vídeo. Primer em pregunto quines diferències hi ha entre un músic cec i un músic que hi veu pel que fa al què aquest darrer fa amb les partitures. Em pregunto com funciona l’alfabet tàctil i la escriptura de la música. També he pensat que pot ser confonem a vegades (a cops?) ser cec, estar cec, i estar encegat.
……………………………….
(Carta sobre los ciegos seguido de carta sobre los sordomudos. Fundación ONCE i Editorial Pre-textos, 2002)
Vicent:
Digali a Hipàtia que estic a la vora en la mateixa comarca i que seguim caminant, amb les músiques i les lletres, cap a Ítaca.
SAlut
L’energia no desapareix, es transforma, eh?
Què maco!
Hi tornaré,
Joan