Mails per a Hipàtia

Tinc l’hotel a Washington a quatre passes de la Casa Blanca, així que en haver sopat faig un passeig fins allà. L’oratge és quasi estiuenc en aquesta ciutat sempre tant xafogosa i tot i que en diumenge no hi ha ningú al carrer baixe fins el parc Lafayette i m’hi estic una estona mirant l’indret on es decideix el futur i el present de tanta gent

La Casa Blanca està tan sola i iluminada com sempre. Després de l’11S van tallar el trànsit de vehicles per l’avinguda de Pensilvània. Reconec que és lògic i que la situació anterior no era massa sensata però la manca de vehicles ensopeix encara més l’ambient i et permet encara més pensar, envoltat de tant silenci.

Tot just abans d’eixir de l’hotel m’he connectat a VilaWeb i he vist la proposta feta per Esquerra a Convergència per a formar un govern sobiranista si el Constitucional espanyol tomba l’estatut. Hem viscut tantes desilusions els darrers mesos i anys que no vull creure-m’ho abans d’hora. Espere que els uns i els altres siguen sensats i treballen de debó aquesta idea. Que no siga una manera de fer la punyeta a l’altre i que pel contrari servisca per a bastir ponts. Si fos així i realment els dos partits pogueren parlar de debó sobre aquesta possibilitat aleshores tots hauríem d’ajudar al màxim per a concretar un referèndum d’autodeterminació, la sola convocatòria del qual ja seria una colossal victòria.

Tot això ho he pensat assegut al davant de la Casa Blanca, amb el cap volant a tota pressa. I he pensat, precisament ací, que qualsevol cosa és factible en el món de la política si hi ha voluntat, decisió i força. Pocs indrets com aquest ho demostren al món.