Budapest (4)
Conversa amb Tamás Sz?cs, representant de la Comissió Europea a Hongria. No puc evitar preguntar-li si és família de Jéno Sz?cs, l’historiador autor de ‘Les tres europeus’ un enlluernador volum que a primers dels vuitanta em va obrir els ulls a la realitat profunda de l’europa central. Tamás riu. Diu que el cognom Sz?cs és molt popular a Hongria, que a ell ja li agradaria ser família de l’historiador però que malauradament no ho és.
M’he endut al viatge el volum que va encetar la meua relació amb aquest deixeble oriental de l’escola dels Annales ‘Les trois Europes’, una traducció francesa d’un volum que si bé no és el més important en termes professionals de l’autor, sens dubte és el més celebrat. Escrit sota l’estalinisme el llibre situa la societat hongaresa com un producte històric vinculat sempre al llarg de la seua història a l’Europa occidental i que només pot trobar el seu encaix vinculada a ella.
Té ecos de ‘Notícia de Catalunya’ o àdhuc de ‘Nosaltres els Valencians’. És un d’aquells llibres on la intencionalitat entre les línies és tan vibrant que resulta difícil escapolir-se’n. Quan és difícil dir les coses pel seu nom a voltes el recurs a la història serveix per a marcar les gran línies del futur, que és el que va fer el llibre escrit pel no-familiar del representat de la Comissió a Budapest.