Amb els Baralt
Havia aparaulat amb el Centre d’Estudis Josep Baralt, d’Arenys de Mar, que aquest dissabte a les set faríem una xerrada per a valorar el 13D i plantejar com serà aquest país després de la independència. Havia aparaulat, vol dir que ho havia aparaulat abans de saber que el Barça jugava la final de la Copa del Món de Clubs a les cinc de la vesprada, dues hores exactes abans de l’inici de la conferència. Tota la setmana que ho sabia que vindria justet però 45+15dedescans+45 em deixava justet el temps per a acabar de vore el partit i arrimar-me a la biblioteca. Amb el que no comptava de cap manera era amb la pròrroga!
He eixit de casa quan Pedrito marcava i he maleït fins i tot al senyor Baralt cosmògraf i navegant nascut fa prop de tres-cents anys i que poca culpa té el pobre. A aquestes alçades la meua esperança era arribar a la biblioteca i que els organitzadors digueren que per manca de públic es suspenia la conferència. Però quan he vist el somriure de la Mercè he entès que ho tenia fatal. En efecte allò ja començava a estar ple. I la pròrroga començava. Impossible. El Pere Alzina ha fet la presentació i jo he demanat que, per favor, si algú tenia una ràdio que anara avisant. Al cap d’uns minuts hem sentit un esclat de crits i no he pogut més. He aturat la conferència i he demanat que ho confirmaren, per favor. Trucada telefònica. Gol de Messi. Aplaudiment generalitzat i a discutir què farem el dia després.