Mails per a Hipàtia

A Verges. Arribe i no hi ha ningú. Només l’alcaldessa obrint les portes. Fantàstic. I apareix gent de València amb els papers per signar a favor de TV3. Alça. Vist que tenim una miqueta de temps aprofitem per fer una volta pel poble i de seguida ens trobem de cara el Pep Riera, un altre dels xerraires del dia. Quan arribem a la Sala Polivalent hi ha els quatre o cinc organitzadors penjant la pancarta i provant els micros. Zero públic. Caram. Però sobtadament quan és l’hora allò es posa a rebentar. Compte 120 persones des de la taula. Més que cadires hi ha al local. Arriba Llach atrafegat. Havíem quedat en un restaurant a l’entrada del poble i ell, pobre, s’estava allí esperant-nos fins que se n’ha adonat que no hi aniríem. Quan hem arribat nosaltres estava tancat i hem passat de llarg sense pensar en avisar-lo.

Després de les presentacions i els tres torns de paraula comença a xerrar la gent i allò acaba esdevenint una autèntica assemblea plena de passió que dura fins les onze de la nit -hem començat a quarts de nou! El nivell de participació, la seriositat i profunditat del debat i l’entusiasme de la gent és francament especial. Ho ha de tallar el Lluís, que per alguna cosa és del poble i reclama que a veure si fem el favor d’anar a sopar. Sort perquè jo ja estava blau i no sabia ni què contestar…

I sopem, una bona colla. Taula llarga i converses creuades en totes les direccions. Es fan les tantes i fem un brindis per la victòria mentre l’amo del restaurant s’imposa i crida abans de marxar: “diumenge tots a votar, eh? Poca broma!”. Finalment ens fem una foto abans de pujar als cotxes i dispersar-nos. Em deixe caure al seient, a aquestes alçades ja no em queda cap sensació de tenir esquena, mentre no puc evitar pensar que aquest país pot aconseguir qualsevol cosa que vulga. Qualsevol.

(La foto l’ha penjat al Facebook l’Agustí Esparducer. Gràcies. Avui toca Arenys de Mar.)