Mails per a Hipàtia

Divendres presentació a L’Espluga de Francolí. Com sempre un debat llarg i entretingut davant un auditori format sobretot per gent de la Conca però amb reforços arribats de lluny que em sorprenen agradablement. L’infeliç tema de l’Operació Estela per sort ja no interessa. La gent ha entès de què va tot plegat i a diferència de la nit anterior no hi ha preguntes al respecte. En canvi apareixen preguntes de molt calat i molt serioses sobretot sobre el que passarà l’endemà de la independència.

Hi tinc l’oportunitat de xerrar una bona estona amb els organitzadors, que es presenten per la tasca que fan: aquest les pancartes, aquell les banderes, aquell altre fa de batlle… És espectacular el moviment que hem arribat a teixir i com tothom sap quina és la seua feina.

L’acte es fa al casal que els Carulla van donar al municipi i potser per això em sorprèn l’explicació segons la qual el poble, malgrat l’actuació exemplar d’aquesta família, era en realitat profundament franquista. M’expliquen que la mateixa gent que ara és a l’ANC als anys setanta feia campanya per la democràcia i va reinvindicar que en les festes locals no es posaren banderes espanyoles a cada carrer, com era la norma. Vist des d’avui sembla la prehistòria això però només el treball durant dècades i dècades d’aquesta gent explica que hajam arribat on som.