A dinar (i sopar) en helicòpter
A Dénia se n’ha organitzat una de bona. Un “alt comandament” militar va decidir anar-hi a menjar-se una paella i va aparcar el seu helicòpter privat a la vora del restaurant, en uns terrenys protegits. D’allà el va treure la policia, com era d’esperar, enmig de les protestes de l'”alt comandament”.
L’anècdota m’ha recordat el pitjor any de la meua vida, quan vaig fer la mili precisament en una unitat d’helicòpters. Les casualitats del sorteig van fer que em tocara una unitat que està estacionada precisament al meu poble, cosa que en un principi em va alegrar molt. Després vaig descobrir que la loteria m’havia enviat a l’infern. O a la cosa que es semblava més a l’infern sobre la terra.
No en parlaré massa que encara avui em costa dominar l’odi però sí que explicaré que era habitual que els comandaments de la base agafaren un helicòpter per a anar, per exemple, a prendre cafè a l’aerodrom de Castelló -a un bar propietat d’un conegut membre dels GAL que més tard va matar ETA. Ho feien sense rubor ni problema, pagant el contribuient. I emportant-nos-en uns quants soldadets que havíem de fer guàrdia, armats reglamentàriament, de custòdia de l’helicòpter mentre ells es prenien el seu cafetó. Després tornar a la base i au, a dormir.
Molts anys després em vaig trobar pel carrer, a València, el pitjor de tots aquells militarots, un tinent que es deia alguna-cosa-Baragaño. La pitjor persona amb la qual he hagut d’encarar-me mai. Era prop de les Torres de Quart i recorde que vaig travessar el carrer corrent i em vaig posar a insultar-lo,a llà al mig del carrer a veu en crit. Li vaig dir de tot mentre ell fugia de pressa i poques voltes en la meua vida he tingut tanta sensació de descans com quan el vaig vore fugir de mi. Durant uns quants anys després d’acabar la mili el meu malson era que em reclamaven tornar a la caserna argumentant que havia de fer uns mesos més. Ho somiava molts dies. No sé si van ser els insults al tal Baragaño o què però fa anys que ja no ho somie. Tanmateix ahir, en veure la notícia, no vaig poder evitar el record d’aquelles nits fent l’imbècil amb un CETME mentre rondava l’helicòpter d’aquell colpista que prenia cafè amb un assassí dels GAL, pagant tots nosaltres.