Mails per a Hipàtia

Celebració dels quinze anys de la creació de la UOC. Ho fem amb un sopar a la seu central, allà dalt al Tibidabo. Em toca seure a la vora del rector Ferrater i de’n Vilarasau que és el meu president en la fundació universitària. Procure callar i escoltar-los. El rector Ferrater és una persona que admire des de fa molts anys, malgrat algun enfrontament que inevitablement s’havia de produir i que crec que ja està ben superat. De fet crec que l’admire perquè ja l’admirava el Barnils. Recorde que el Ramon em va explicar la seua extraordinària biblioteca i em va dir que un científic que tenia la millor col·lecció de poesia del país havia de ser un personatge interessant per força. I ho és. Com en Vilarasau, amb el qual ja fa anys que compartisc reunions en el Consell de la FUOC, reunions que són classes sobre com portar els temes, que poca gent deu haver com ell per a fer aquestes coses en aquest país.

Fa quinze anys, doncs, de l’era internet. Fem bromes tots plegats sobre com de difícil era per a la majoria de la gent entendre què estàvem fent. Dic estàvem perquè ben aviat farà també quinze anys de l’inici de VilaWeb i m’és ben familiar el comentari del doctor Ferreter quan ha dit “això m’ho deixaven fer perquè es pensaven que estava ben torrat”. Era, aquesta, una sensació real en aquell temps, quan ningú de nosaltres hauria ni pogut somiar que internet tindria el paper central que té en la vida del país. En explicar-ho, als ulls de’n Ferrater no he vist melangia però em costava de creure-ho perquè jo mateix me n’adone que en tinc. Perquè era molt difícil, perquè érem uns torrats, tots, és cert. Però també ho és que aquell esperit pioner tenia coses molt boniques i emocionants que sospite que aquest any vaig a tenir ocasió de recordar més d’una vegada i més de dues.