Mails per a Hipàtia

La setmana ha estat trepidant i no he pogut escriure d’un fet substancial: la celebració dels 30 anys de l’inici de les emissions de la CNN. A banda l’opinió que cadascú de nosaltres vulga tindre sobre la CNN el que és evident és que la seua aparició marca l’inici d’una nova etapa no només de la televisió sinó de la informació. La idea de Ted Turner, esbojarrada com són totes les idees que obren camí, va ser genial. I trenta anys després quan els seus imitadors de vegades fins i tot la superen és el moment de recordar el que van fer i reconèixer-ho.

No recorde quina va ser la primer vegada que vaig veure la CNN. Supose que devia ser en algun hotel dels Estats Units. Sí que recorde, però, la primer vegada que els vaig veure treballar en directe i amb tot el seu poder, a Pequin durant els fets de Tian Anmen.

Aquells dies vam compartir hotel i fins i tot, per un acord que tenien amb TVE, vaig fer algunes cròniques per a ells, quan la situació ja havia degenerat profundament. Aquestes cròniques em van permetre entrar a la seua planta de l’hotel i veure com treballaven, encapçalats per Bernard Shaw. I allò estava a anys llum del que havia vist mai.

Uns anys després la CNN ens va proporcionar moments per a recordar sempre. Em va impressionar, era la primer vegada que em passava res així, veure des de casa en directe la Moscou que vivia el cop d’estat i després el seu protagonisme va ser absolut en la primera guerra del Golf. Amb els seus defectes evidents, és clar. Jo encara treballava a Sant Cugat i basant-nos en el seu estil vam fer aquella polèmica emissió de Camaleó que volia precisament criticar i denunciar els problemes del model CNN.

Problemes, però, que en cap moment invaliden les seues virtuts. Encara avui el seu seguiment en directe és difícil de superar tot i que la programació regular de vegades és molt confusa. En qualsevol cas és la CNN, és un dels noms que ha ajudat a definir com cap altre el periodisme i el món que vivim i és una de les cadenes que cada dia mire una estona per a saber com anem tots plegats.

(El vídeo és del moment en que la CNN es veu obligada a tallar l’emissió des de Pequin, obligació que accepten però que narren de forma periodística, cosa que estic segur que les autoritats no volien que passara. Ells hi tenien un sistema propi de satèl·lit i emetien des d’una planta del Sheraton, amb vistes al fantàstic jardí de l’hotel, encapçalats per Shaw)