Gràcia (Gnade | Mercy) Matthias Glasner (Hamburg, Alemanya, 20.01.1965) ha treballat a l’ Hamburgische Staatsoper i també de projeccionista de cinema i ha viscut alguna temporada fora del seu país, en llocs tan diferents com Rússia o Texas. Músic de la banda Homesweethome, el 1993 va crear la “Jack Film and Music Production” i més endavant, amb el
Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind) Inspirada en rebrots racistes contra els gitanos a Hongria, Bence Fliegauf (Budapest, 15.08.1974) presenta en competició a Berlín aquest film amb vocació de denúncia. Bence Fliegauf, que havia estat ajudant de director de Miklós Jancsó i Árpád Sopsits, abans de treballar a la televisió hongaresa,
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula J. Edgar, de Clint Eastwood. El relat no es formula com a linxament pòstum o judici sumaríssim a una figura proverbialment antipàtica, sinó que es fonamenta en el gest de donar veu al personatge a fi que faci la seva pròpia apologia; que, en definitiva,
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Els descendents (The Descendants | Los descendientes | Paradiso amaro), d’Alexander Payne.En temps de crisi, allò que compta és la privacitat, els sentiments, els reductes més íntims on cercar aixopluc de les tempestes de l’exterior. Doncs bé, “Los descendientes” ens proporciona tot això. I ho
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula La dona de ferro (The Iron Lady | La dama de hierro | La Dame de fer), de Phyllida Lloyd. (..) no s’ha de confondre la solvència més que contrastada d’una actriu que s’atreveix amb tot, fins i tot a donar vida a la mateixa
Albert Nobbs (Albert Nobbs) Rodrigo García, cineasta especialment amatent a l’ànima femenina, du a la pantalla el relat sobre una dona que, a la Irlanda del segle XIX, es fa passar per home per a poder treballar i, al cap d’anys de tenir tothom enganyat, esdevé presonera, íntimament entrampada, en aquesta mentida. Basada en un
Història de la meva mort (Història de la meva mort) ‘Història de la meva mort’ descriu un moment de transició entre el racionalisme de finals del segle XVIII i el romanticisme de principis del XIX, vist a través de la sexualitat i de la vida quotidiana. Dos personatges «històrics», Casanova i el comte Dràcula, representen respectivament
Avui ha tancat portes Sundance 2012, fidel a l’aureola que de sempre envolta al certamen, com es reflecteix al palmarès de manera significativa. Els premis dels apartats documentals han estat inequívocament per a films carregats de denúncia política: els produïts als EUA, tocant temes com la guerra de la droga, l’impacte de la crisi en
Podíem pensar (alguns pensàvem) que el gremi de directors nord-americà, als seus premis anuals distingirien el seu col·lega Martin Scorsese (nominat per Hugo), o l’inspirat Woody Allen de Mitjanit a París, o potser fins i tot el talent de David Fincher (posat a fer la versió ianqui d’ Els homes que no estimaven les dones),
Llista de films estrenats a la cartellera de Catalunya Nord. Estrenes a Catalunya Nord, del 25 al 31 de gener de 2012. LES PAPAS DU DIMANCHE, de Louis BECKER. Comèdia sobre el rol del pare separat, que té els fills cada quinze dies… Dirigeix el fill de Jean Becker i nét de Jacques Becker, que
Llista de films estrenats a bona part de la nostra cartellera. Estrenes destacades, del 25 al 31 de gener de 2012. ARRUGUES, d’ Ignacio FERRERAS. Títol original: Arrugas. Film d’animació per a adults, que adapta el còmic de Paco Roca, sobre la relació entre uns interns de geriàtric. Estrena molt limitada en català: Cartellera de
J. Edgar (J. Edgar) Direcció: Clint Eastwood. Guió: Dustin Lance Black. Fotografia: Tom Stern. Música original: Clint Eastwood. Muntatge: Joel Cox, Gary Roach. Producció: Malpaso Productions (EUA), Imagine Entertainment(EUA), Wintergreen Productions (EUA). Durada: 2h17. Repartiment: Leonardo DiCaprio (J. Edgar Hoover), Armie Hammer (Clyde Tolson), Judi Dench (Annie Hoover), Naomi Watts (Helen Gandy), Josh Lucas (Charles
Panorama és la secció oficial informativa per excel·lència del Festival de Berlín; paral·lela a tot el feix que formen la Competició, amb el fora de competició, i Berlinale Special. Per tant, té alguna cosa de calaix de sastre, en què hi trobem algun cineasta de renom (sobretot en altres èpoques), un treball col·lectiu amb algun
El Festival de Berlín diu que la secció Berlinale Special la van crear per a honorar personalitats destacades del cinema, mostrant-ne les seves pel·lícules al públic. Certament, programar-hi Herzog o Maddin es revela una opció coherent. En canvi, ja no em queda tan clar que hi hagin seleccionat també el debut com a directora d’Angelina
No hi ha, al Festival de Berlín, una secció específica dedicada als films seleccionats “Fora de competició”, sinó que segueixen la tradició d’incloure’ls a la secció “Competició”, remarcant que no participen al concurs. En aquest blog, els separo i els dedico un apartat específic, perquè em queda tot més clar. Fins a l’edició de l’any