Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

31 de gener de 2012
0 comentaris

Altres veus: “La dona de ferro”, de Phyllida Lloyd

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula La dona de ferro (The Iron Lady | La dama de hierro | La Dame de fer), de Phyllida Lloyd.

(..) no s’ha de confondre la solvència més que contrastada d’una actriu que s’atreveix amb tot, fins i tot a donar vida a la mateixa Margaret Tatcher, amb el retrat que la pel·lícula fa de l’ex primera ministra conservadora del Regne Unit (..) El retrat de la dama de ferro descafeïnat i maquillat fuig completament d’estudi i deriva en un cúmul d’anècdotes sense interès més pròpies del paper cuixé que de la biografia que un espera d’un dels líders que més responsabilitat ha tingut en el primer impuls de les polítiques neoliberals (Política de paper cuixé, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

El retrat biogràfic conviu amb el retrat polític i és aquí on sorgeixen les febleses. El discurs de la pel·lícula no fa res més que donar voltes entorn de la idea de la coherència de Thatcher sense qüestionar-se què passava a l’altra costat (..) Després d’avorrir-nos durant dues hores, “La dama de hierro” acaba provocant la sensació que en un món en què han ressorgit els colors més conservadors, el cinema també està disposat a santificar el neoliberalisme més ferotge i la política feta amb fermesa però sense ànima (Sense ànima, Àngel Quintana, El Punt Avui)

La directora intenta desesperadament ser equànime, dibuixar el perfil d’una personalitat autoritària amb els matisos corresponents, però l’única cosa que aconsegueix és un max mix que no va enlloc, perquè no es mulla si no és per perfilar una estructura fragmentària que amaga la ideologia de la pel·lícula, en el fons obertament hagiogràfica (La Dama de Hierro, Carlos Losilla, Ara – Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

Davant ‘La Dama de Hierro’ les opinions poden ser molt contrastades, depenent de la tirada progre o el conservadurisme rampant. Però la pel·lícula tampoc no és una hagiografia. (..) Tampoc no pretén jutjar el personatge. (..) És una pel·lícula que té bons moments i està habitada per una dama d’or: Meryl Streep (Meryl, la dama d’or -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 06.01.2012)

***

FOTO © Wanda Visión La dona de ferro, de Phyllida Lloyd

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!