Club 7 Cinema

El relat no es formula com a linxament pòstum o judici sumaríssim a una figura proverbialment antipàtica, sinó que es fonamenta en el gest de donar veu al personatge a fi que faci la seva pròpia apologia; que, en definitiva, expliqui la seva versió de la història, que la mateixa “J. Edgar”, amb molta habilitat narrativa, desarticula com a versió poc fiable (Comprendre el monstre, Jordi Costa, El Punt Avui – Quadern de Cinema)

(..) la lluita contra comunistes i gàngsters, el segrest del fill de Lindbergh, el seu combat contra Luther King… (..) la malaltissa relació amb la mare, l’homosexualitat viscuda com un turment, la peculiar relació amb la seva secretària… A Clint Eastwood, en aquest retrat fragmentari, no li interessa particularment aprofundir en cap d’aquests motius, sinó que, a poc a poc, per acumulació, el personatge esdevingui llegenda, fins i tot per a ell mateix, que el mite es mengi la realitat  (A la penombra, Carlos Losilla, El Punt Avui, 30.01.2012)

En un altre capítol de la seva radical operació estratègica –missió: desmitificar l’heroisme de la iconografia republicana–, Eastwood ha retratat la figura del més longeu director de l’FBI com la d’un home vulnerable, obsessionat per la fama, que es va mantenir en el seu càrrec extorsionant els successius presidents dels Estats Units, dominat per una mare d’aires hitchcockians i incapaç d’acceptar la seva homosexualitat (J. Edgar, Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

(..) es pot veure com un projecte personal de Clint Eastwood, ja que reuneix elements afins a ell d’ordre temàtic, històric i estètic —la recreació  de tota una època a partir d’un treball fotogràfic fonamentat en les ombres i els colors difusos, gairebé en blanc i negre, una cosa molt habitual en el director de “Bird”—. Però el film també es pot veure com un treball del tot coherent en la singladura del seu actor principal, Leonardo DiCaprio (Personalitat confusa —amb €nllaç—, Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012)

Amb la inapreciable ajuda de Leonardo DiCaprio, Eastwood aconsegueix una excel·lent pel·lícula que juga a tota hora amb els salts temporals, sense que l’espectador perdi mai el fil. Hi ha omissions en la història: amb prou feines es parla del seu suport al (..) senador McCarthy, (..) el voluminós informe que Hoover guardava sobre Chaplin. Però “J. Edgar” recrea amb talent un personatge, una època i la política corrupta  (El maníac que ho sabia tot —sense enllaç—, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 27.01.2012)

***

FOTO © Warner Leonardo DiCaprio, a J. Edgar, de Clint Eastwood