La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain) L’autor d’ El casament de Tuya -Ós d’Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together) du ara a la pantalla l’epònima novel·la històrica de Chen Zhongshi, prohibida durant molts anys per mor de les seves escenes de sexe
À moi seule (À moi seule | Coming Home) Frédéric Videau (Angulema, Occitània, 03.08.1964), llicenciat en direcció a la Femis, autor de curtmetratges i guionista signa, amb À moi seule, el seu tercer llarg, després del documental El fill de Jean-Claude Videau (2001), en què mostra una conversa amb son pare, i Variété française (2003),
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car) L’actor Billy Bob Thornton (Hot Springs, Arkansas, EUA, 04.08.1955) torna a posar-se darrere la càmera per a explicar —amb guió escrit amb el seu amic de tota la vida Tom Epperson— la topada entre dos homes de cultures diferents al moment que la protesta contra la Guerra
Ja em perdonareu el joc fàcil amb els títols d’algunes pel·lícules, però és que ens ho han posat molt fàcil. Si els Gaudí poden servir per a prendre el pols a un cert estat de coses al que s’anomena “cinema català”, la cosa ha quedat ben clara: “Ahora no puedo”… mentre dorms!. Quina diferència amb
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die) El sol semblava que s’havia apagat ja per als germans Taviani, gairebé desapareguts del mapa des de final dels anys noranta —en tots aquests anys, a penes si han signat un parell de telefilms, un documental en video i la pel·lícula El mas de
Meteors (Metéora) Aquest és el segon llargmetratge de Spiros Stathoulopoulos (Tessalònica, 1978). L’anterior, PVC-1, el va filmar en un únic pla —per tant, en temps real— i s’inspirava en un fet verídic: la història d’una dona colombiana que l’any 2000, en no poder pagar un rescat de 7.000$, la van convertir en bomba humana, en
El cap de setmana a casa (Was bleibt | Home For The Weekend) El Festival de Sitges 2006 ens va revelar el nom de Hans-Christian Schmid (Altötting, Baviera, Alemanya, 19.08.1965): el seu film Rèquiem —història d’una noia epilèptica, pujada en un entorn molt religiós, que, ran d’una crisi, creu que el dimoni l’ha posseït…— va
Barbara (Barbara) Tercera competició berlinenca de Christian Petzold (Hilden, Rin del Nord – Westfàlia, República Federal Alemanya, 14.09.1960), que juga a casa, perquè viu a Berlín des que s’hi traslladà el 1981. Considerat un dels cineastes més destacats de l’anomenat “nou cinema alemany”, l’associació de crítics alemanys li han premiat dues de les seves pel·lícules
Rebel (Rebelle | War Witch) Film sobre els horrors de la guerra i el patiment que genera en la canalla i la població civil en general. Tanmateix, enfocat des de la perspectiva d’una noieta, cosa que permet combinar les imatges realistes amb d’altres d’oníriques, arrelades en llegendes africanes i combinar la desolació amb algun brot
Captiva (Captive) Isabelle Huppert encapçala el repartiment d’aquest film, sobre el segrest d’una dotzena d’estrangers a mans d’un grup terrorista a les Filipines. Basat en fets reals que van tenir lloc el 2001, serveix al director Brillante Ma Mendoza per a tornar a capbussar-se i posar l’espectador davant uns personatges (paradoxalment) reclosos en unes circumstàncies en
L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister) Ursula Meier (Besançon, Franc Comtat, França, 1971) té la doble nacionalitat, francesa i suïssa. Es va Graduar en direcció de Cinema, Ràdio i Televisió a l’Institut des Arts de Diffusion (IAD) de Bèlgica, el 1997; quan ja havia realitzat un primer curtmetratge, Le songe d’Isaac (1994) —premiat
L’adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen)Benoît Jacquot (París, 05.02.1947), l’autor de Villa Amalia (2009), Au fond des bois (2010), À tout de suite (2004), L’escola de la carn (1998) concorre per l’Ós d’Or amb aquesta pel·lícula d’època, adaptació de la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la
Avui (Aujourd’hui | Tey) L’últim dia de vida d’en Satché, que sap que es morirà aquesta tarda: així es resumeix el contingut argumental d’aquesta pel·lícula, en què el protagonista passa les seves darreres hores fent una mena de viatge interior pel temps, els espais i les cruïlles del que haurà estat la seva existència. L’autor del
Tabú (Tabu) Amic del nostrat Albert Serra, amb qui coincidí a la Quinzena de Realitzadors de Canes, el portuguès Miguel Gomes (Lisboa, 1972) puja a la primera divisió de festivals, presentant a la Berlinale Tabú, tres anys després d’haver aconseguit un notable ressó internacional amb Aquele querido mês de agosto (passejant-se aquell 2008 per certamens
Gràcia (Gnade | Mercy) Matthias Glasner (Hamburg, Alemanya, 20.01.1965) ha treballat a l’ Hamburgische Staatsoper i també de projeccionista de cinema i ha viscut alguna temporada fora del seu país, en llocs tan diferents com Rússia o Texas. Músic de la banda Homesweethome, el 1993 va crear la “Jack Film and Music Production” i més endavant, amb el