Club 7 Cinema

No sé si a partir de 2025 la secció Encounters del Festival de Berlín seguirà existin. L’han creada fa ben poc els actuals responsables del certamen (que enguany són acomiadats) i en la programació d’aquest 2024 en deixen ben clara la seva entitat i interès, com a contrapunt i complement de la Competició, reunint tot de personalitats que farà bo de mirar el que han aportat al cinema. Hi ha la premiada escriptora francesa Christine Angot; documentalistes política i socialment compromesos, com Ruth Beckermann i Guillaume Cailleau; un ajudant de direcció del malaguanyat i enyorat Theo Angelopoulos; un africanista com Mamadou Dia; l’artista visual Aliyar Rasti; en Travis Wilkerson, de qui diuen que atresora “la consciència política del cinema americà” i molts premiats prèviament al festival de Locarno o amb obra exposada a Canes, Venècia…

Encounters és també una secció competitiva, que no distingeix entre gèneres cinematogràfics i selecciona 15 obres, estrenes mundials o internacionals de pel·lícules de ficció o documentals d’almenys 60 minuts de durada.

Berlín 2024: Encounters.

De Christine ANGOT, “Une famille” / “A Family. Producció: França. Durada: 1h22. Guió: Christine Angot.  Documental. Sinopsi: Conviden l‘escriptora Christine Angot per motius professionals a Estrasburg, on el seu pare va viure fins a la seva mort l’any 1999. És la ciutat on el va conèixer per primera vegada als tretze anys, i on va començar a violar-la. La seva dona i els seus fills encara hi viuen. Angot agafa una càmera i truca a les portes de la seva família per empènyer-los a aclarir les seves actituds davant el crim del pare que va durar tants anys. Un viatge cinematogràfic que desafia les normes socials i les perspectives familiars per fer front a l’incest. Notes: òpera prima. Christine Angot: Châteauroux, França, 07.02.1959. Dramaturga, guionista -de Claire Denis, C. Corsini…- i escriptora. La seva primera novel·la, ‘Vu du Ciel‘, es va publicar el 1990. Va assolir un gran protagonisme el 1999 amb ‘L’Inceste‘. I va seguir amb títols com ‘Les Désaxés‘ i ‘Une part du Cœur‘, tots dos guardonats amb el Prix France Culture. El seu treball més recent publicat “Le Voyage dans l’Est” va guanyar el Premi Medici 2021. Va ser nomenada Oficial d’Arts i Lletres el 2013 i és membre de l’Acadèmia Goncourt des del 2023. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DE: Filmin. DF: Nour Films. EF: 20.03.2024. RESSONS. Premis: Premi del Tagesspiegel Reader’s Jury Award |

De Ruth BECKERMANN, “Favoriten“. Producció: Àustria. Durada: 1h58. Guió: Ruth Beckermann, Elisabeth Menasse. Amb Ilkay Idiskut. Documental. Sinopsi: Més del 60% dels nens de les escoles primàries vieneses no tenen l’alemany com a llengua materna. Al mateix temps, hi ha una escassetat aguda de professors i tutors. Aquestes condicions desfavorables són el punt de partida de la pel·lícula de Ruth Beckermann, en què la directora austríaca acompanya durant tres cursos escolars una classe de primària vienesa. Ruth Beckermann: Viena, Àustria, 1952. El seu documental “Mutzenbacher” (2022) -una visió del cosmos de l’erotisme i la sexualitat, dins i més enllà dels límits de la fantasia masculina- es va projectar a la secció Encounters de la Berlinale on va guanyar el premi a la millor pel·lícula. En la seva filmografia trobem títols com “The Paper Bridge” / “Die papierene Brücke” (1987), “East of War” / “Jenseits des Krieges” (1996), “Those Who Go Those Who Stay” (2013) -que va guanyar el millor documental a la Diagonale de Graz 2014-, “Los soñados” / “The Dreamed Ones” / “Die Geträumten” (2016) -que va tornar a guanyar a la Diagonale de Graz-, o “Waldheim Waltz” / “Waldheims Walzer” (2018) -documental biogràfic sobre Kurt Josef Waldheim, antic secretari general de l’ONU, i la controvèrsia de la seva participació i paper en el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, film que va rebre diversos premis, inclòs el Glashütte Original – Documental a la Berlinale 2018 i també va ser nominat com a entrada d’Àustria als Oscars-. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS. Premis: Premi Peace Film |

De Guillaume CAILLEAU i Ben RUSSELL, “Direct Action“. Producció: Alemanya, França. Durada: 3h36. Fotografia: Ben Russell. Muntatge: Guillaume Cailleau, Ben Russell. Documental.  Sinopsi: L’acció directa és una tàctica estratègia  de protesta que busca aconseguir un objectiu directament i pels mitjans més eficaços. “Direct Action”, la pel·lícula, és un retrat contemporani d’una de les comunitats militants activistes més destacades de França: un fort col·lectiu rural de 150 persones que va resistir amb èxit a un projecte d’ampliació d’un aeroport internacional el 2018, va crear una zona autònoma entre 2012 i 2018, va sobreviure a múltiples actes violents, intents de desnonament per part de l’estat francès i van generar un nou moviment ecologista el 2021. Utilitzant un enfocament d’observació col·laboratiu i immersiu, la pel·lícula documenta la vida quotidiana d’un ecosistema divers d’activistes, okupes, anarquistes, agricultors i els etiquetats pel govern com a “eco-terroristes”. L’èxit d’un moviment de protesta radical pot oferir un camí per superar la crisi climàtica? Guillaume Cailleau (1978). Artista i cineasta resident a Berlín, produeix pel·lícules amb la seva pròpia empresa Caskfilms. El seu treball explora noves formes per abordar qüestions polítiques i socials. Els seus films s’han projectat en festivals com ara Berlín, Nova York, Rotterdam i Edimburg. El seu curtmetratge -documental- “Laborat” -en un centre d’investigació del càncer, un equip de filmació registra els experiments que s’estan realitzant amb ratolins-va guanyar un Ós de Plata a la Berlinale 2014. Ben Russell (EUA, 1976). Artista i cineasta, Russell resideix actualment a Marsella, França. Els seus treballs se centren en la intersecció entre l’etnografia i la psicodèlia i s’han presentat arreu del món. Va ser artista expositor a la ‘documenta 14’ el 2017 i la seva obra ja s’ha mostrat a la Berlinale diverses vegades, éssent l’anterior ocasió el 2018, amb “The Rare Event“, a la secció Forum Expanded. Enllaços: Caskfilms-Direct Action, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Shellac. RESSONS. Premis: Millor Film d’Encounters | Menció Especial del Jurat dels Documentals |

De Mamadou DIA, “Demba“. Producció: Senegal, Alemanya, Qatar. Durada: 1h59. Guió: Mamadou Dia. Amb Ben Mahmoud Mbow, Awa Djiga Kane, Mamadou Sylla, Aicha Talla, Saikou Lo. Sinopsi: En Demba, de 55 anys, es prepara per jubilar-se després de 30 anys de servei a l’ajuntament del seu petit poble del nord del Senegal. L’estiu fa calor i quan s’acosten els dos anys de la mort de la seva dona, s’adona que no ho pot superar. A mesura que la seva salut mental es deteriora, torna a connectar amb el seu fill després d’un període d’allunyament. Nota del festival: La pel·lícula pren la vida d’un home de mitjana edat per explorar la tensió entre el dolor i la curació, la pertinença i l’allunyament, la salut mental i el trastorn psiquiàtric. La seva inspiració prové d’una pregunta genuïna: com pot una societat que no té una paraula per a “depressió” acceptar-la? Mamadou Dia: Director i director de fotografia senegalès resident a Nova York, on va obtenir el seu màster en guió i direcció a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York el 2017. Amb aquesta formació i la seva experiència treballant com a video-periodista durant més de vuit anys pel continent africà, les seves històries exploren el fi equilibri entre la ficció i la realitat, la narrativa i el documental. El seu darrer curt, “Samedi Cinema” (2016) -en què dos nens escriuen cartes per a aconseguir diners per anar al cinema; però aquell dissabte tenen l’última oportunitat de veure el final de la pel·lícula, ja que el teatre municipal local tanca-, es va presentar a la Mostra de Venècia i al Festival Internacional de Cinema de Toronto. El seu llargmetratge “Nafi’s Father” / “Baamum Nafi” (2019) -la baralla entre un imam i el seu poderós germà pel matrimoni dels seus fills, que revela com una petita comunitat deriva lentament cap a l’extremisme- va guanyar el Lleopard d’Or i el Premi a la Millor Òpera Prima al Festival de Locarno 2019 i va ser seleccionat per a representar els acadèmics del Senegal als Oscars 2021. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity. VI: The Party Film Sales. RESSONS.

De Margarida GIL, “Mãos no fogo” / “Hands in the Fire”. Producció: Portugal. Durada: 1h49. Guió: Margarida Gil. Amb Carolina Campanela, Marcello Urgeghe, Adelaida Teixeira, Rita Durão, Ricardo Aibéo. Sinopsi: La jove estudiant de cinema Maria do Mar (Carolina Campanela) està treballant en un documental sobre les antigues cases pairals del riu Douro. És el projecte final de la seva tesi sobre “La realitat al cinema”. La Maria té una confiança il·limitada en allò que és visible. La seva candor i la seva ingenuïtat li permeten veure el costat brillant de la vida, com ara la bellesa del paisatge i l’autenticitat del lloc, o el que en queda. Però quan la Maria entra a l’última casa pairal de la seva llista, aviat s’adona que en aquesta casa està passant alguna cosa que no és tan innocent com semblava. La casa pairal és realment una casa dels horrors. Margarida Gil: Covilhã, Portugal, 07.09.1950. Va estudiar filologia alemanya a Lisboa. Com a cineasta atresora una carrera de més de trenta anys, amb pel·lícules com “Relação Fiel e Verdadeira” (1987), que es va projectar a Venècia, i “Rosa Negra” (1992), que es va presentar a Locarno. Va estar casada amb el director João César Monteiro, amb qui va treballar estretament com a actriu, guionista i ajudant de direcció. El 2005, va guanyar el premi a la trajectòria al Festival Internacional de Cinema de Roma. Enllaços: IMDB, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Matías PIÑEIRO, “Tú me abrasas” / “You Burn Me” / “Du verbrennst mich”. Producció: Argentina, Espanya. Durada: 1h04. Guió: Matías Piñeiro, adaptació d’un capítol de ‘Dialoghi con Leucò‘, de Cesare Pavese, publicat l’any 1947 –text sobre la figura de la poetessa Safo– . Amb Gabi Saidón, María Villar, María Inês Gonçalves, Agustina Muñoz. Sinopsi: L’antiga poetessa grega Safo (Gabi Saidón) i la nimfa Britomartis (María Villar) es troben al costat del mar i mantenen una conversa sobre l’amor i la mort. Es diu que Safo es va llançar a l’oceà per mal d’amor. Britomartis sembla que va caure d’un penya-segat i va caure a l’aigua mentre fugia d’un home. Totes dues discuteixen les històries i les imatges que han sorgit al seu voltant per intentar entendre, almenys per un moment, la naturalesa agredolça del desig. Nota del festival: La pel·lícula no només adapta el text sinó també les notes al peu i els buits de la història. Per exemple, el fet que, l’any 1950, un Pavese desesperat es va suïcidar a l’habitació d’un hotel amb aquest llibre al seu costat. O que els poemes de Safo només han sobreviscut a fragments. O que l’escuma de mar està associada històricament i científicament amb la fertilitat i els bacteris, és a dir, amb la vida mateixa. “Tot mor al mar i torna a la vida”, diu Britomartis. “Tú me abrasas” introdueix noves lectures i traduccions que van més enllà dels mites de Pavese i Safo. Matías Piñeiro: Buenos Aires, Argentina, 1982. Guionista i director de cinema, actualment resideix a Nova York, EUA. Els seus curts i llargmetratges s’han estrenat a la Berlinale, Toronto, Locarno, Canes i al Festival de Cinema de Nova York. La seva obra es basa sovint en fonts literàries. De fet, des de fa deu anys desenvolupa un cicle de pel·lícules basades en els rols femenins de les comèdies de William Shakespeare anomenat “Las Shakespeareadas”. És professor de cinema al Pratt Institute (Nova York – EUA) i coordina el departament de Creació cinematogràfica a l’Elías Querejeta Zine Escola (Donosti, País Basc). Va formar part de l’equip de programació del Festival Punto de Vista Film (Pamplona, Navarra) i de l’Anthology Film Archives (N.Y., EUA). Actualment treballa en l’adaptació de “The Lesson of the Master”, de Henry James, i en una pel·lícula d’assaig basada en “De remediis utriusque fortunae”, de Francesco Petrarca. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Kazik RADWANSKI, “Matt and Mara” / “Matt und Mara”. Producció: Canadà. Durada: 1h20. Guió: Kazik Radwanski. Amb Deragh Campbell, Matt Johnson, Mounir Al Shami, Emma Healey, Avery Nayman. Nota sinòptica: Una professora universitària en un matrimoni tumultuós es retroba inesperadament amb un home del seu passat. Sinopsi: La Mara (Deragh Campbell), una jove professora d’escriptura creativa, està bregant amb problemes en el seu matrimoni amb un músic experimental. Un dia, en Matt (Matt Johnson), un autor carismàtic i d’esperit lliure del seu passat, vaga pel seu campus universitari. Lligats pels seus interessos compartits, la Mara i en Matt s’apropen de mica en mica. Quan el marit de la Mara cancel·la inesperadament els plans per a dur-la a una conferència fora de la ciutat, en Matt acompanya la Mara al viatge. Al llarg del camí, la tensió que envolta la seva relació indefinida creix lentament. Kazik Radwanski: Toronto, Canadà, 1985. Els seus curtmetratges “Princess Margaret Blvd.” (2009), “Out in That Deep Blue Sea” (2010) i “Green Canyons” (2011) van competir per l’Ós d’Or de l’especialitat. El seu primer llargmetratge, “Tower” (2012) es va presentar a Locarno mentre “How Heavy This Hammer” (2015) va ser seleccionat al Fòrum de la Berlinale del 2016 i “Anne at 13.000 feet” (2019) es va projectar tant a les seccions Fòrum com a Generation de Berlín 2020. També ensenya producció de cinema i televisió al Humber College, de Toronto. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

D’ Aliyar RASTI, “The Great Yawn” / “Khamyazeye bozorg”. Producció: Iran. Durada: 1h33. Guió: Aliyar Rasti. Amb Mohammad Aghebati, Amirhossein Hosseini, Saber Abar, Mahin Sadri, Mehrdad Ziaie. Nota sinòptica: Un home somia que una caixa de monedes d’or l’està esperant al fons d’una cova. Frenat per la seva creença religiosa, que no li permet apoderar-se’n, demana ajuda a un no creient. Junts, emprenen un llarg viatge pel paisatge iranià a la recerca d’un miracle. Sinopsi: En Beitollah (Mohammad Aghebati) és un home religiós que ha estat somiant amb una caixa de monedes d’or que apareix al final d’una cova. Creu que aquestes monedes són un miracle i les vol trobar. Però com que no considera que les monedes siguin ‘halal’, vol trobar un assistent no religiós que l’acompanyi a la recerca. Amb l’ajuda d’un anunci de feina imprès al dors de bitllets de dòlar falsificats que en Beitollah distribueix pels carrers de Teheran, recluta el jove Shoja (Amirhossein Hosseini) i tots dos se’n van junts a buscar les monedes. Descobreixen diverses coves al nord de l’Iran, però cap és la correcta. Es traslladen als deserts centrals de l’Iran i passen la nit a un local d’un caravanserrall. El propietari de la fonda sospita que aquests dos podrien estar buscant un tresor i decideix seguir-los amb la seva moto… Nota: òpera prima. Aliyar Rasti: Teheran, Iran, 1988. Va començar com a artista visual i des de llavors s’ha aventurat a fer cinema. El seu primer curtmetratge va ser “In Between” (2018) -la investigació d’un crim-, que va guanyar el Millor Curtmetratge de l’any al  35è Festival Internacional de Curtmetratges de Teheran i el Millor Debut al 16è Festival Internacional de Cinema de Tirana, a Albània. “America” (2020) -una parella és de viatge per carretera, on un joc improvisat revela els costats ocults dels seus personatges i la seva relació única- va ser el seu segon curtmetratge, fet abans de debutar ara amb “The Great Yawn”. Enllaços: Aliyar Rasti, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS. Premis: Premi Especial del Jurat d’Encounters (ex-aequo amb “Some Rain Munst Fall”) |

De Raam REDDY, “The Fable“. Producció: Índia, EUA. Durada: 1h59. Guió: Raam Reddy. Amb Manoj Bajpayee, Priyanka Bose, Deepak Dobriyal, Tillotama Shome, Hiral Sidhu. Sinopsi: Primavera de 1989. Als alts de l’Himàlaia indi, on fins i tot els ocells volen baix per evitar perdre’s entre els núvols, en Dev  (Manoj Bajpayee) -de parla suau- és propietari d’una gran finca amb diversos horts i viu amb la seva família en una casa d’estil colonial. Passa el seu temps construint ales de mida humana, que es posa per fer un vol ràpid al matí sobre la seva terra. Un dia, mentre camina per la finca, topa amb un pomer cremat. Al cap d’uns dies, es cremen més arbres. En Dev i el seu gerent controlen els treballadors de les plantacions i això provoca disturbis. Sospiten d’un grup de nòmades i un oficial de policia corrupte s’hi involucra, mentre homes lleials acampen als horts per vigilar a la nit. Malgrat totes aquestes mesures, una setmana més tard esclata un incendi massiu i engoleix tot un vessant d’arbres. En la seva recerca del culpable, en Dev recorre a la violència armada. La lenta crema dels horts l’obliga a enfrontar-se a la veritat sobre ell i la seva família. Raam Reddy: 1989. Escriptor i cineasta. L’any 2009 va publicar la novel·la ‘It’s Raining in Maya‘. Després de realitzar diversos curtmetratges, el seu primer llarg, “Thithi” (2015) -en un poble del sud de l’Índia, el funeral d’un home de més de cent anys reuneix el seu fill d’esperit lliure, el nét afamat d’herències i el besnét boig per les nenes- va guanyar dos lleopards d’or al 68è Festival de Cinema de Locarno, així com diversos altres premis internacionals. La pel·lícula es va projectar com a part del programa New Directors/New Films al MoMA de Nova York, va funcionar amb èxit durant més de tres mesos als cinemes indis i va tenir els seus drets de distribució global comprats per Netflix. “The Fable” és el seu segon llargmetratge. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity, Wikipedia-director. RESSONS.

De Juliana ROJAS, “Cidade; Campo“. Producció: Brasil, Alemanya, França. Durada: 1h59. Guió: Juliana Rojas. Amb Fernanda Vianna, Mirella Façanha, Bruna Linzmeyer, Kalleb Oliveira, Andrea Marquee. Sinopsi: Dos relats de migració entre la ciutat i el camp. Després de les devastadores inundacions a la seva ciutat natal, la treballadora rural Joana (Fernanda Vianna) se’n va a São Paulo per trobar la seva germana Tania (Andrea Marquee), que viu amb el seu nét Jaime (Kalleb Oliveira). La Joana lluita per prosperar en aquesta “ciutat treballadora”. Entrant al món de la precarietat, sol·licita feina a una empresa de neteja. Allà, la Joana es va vinculant de mica en mica amb els seus companys, la lluita col·lectiva dels quals per millors condicions laborals aporta un nou sentit a la seva vida. Mentrestant, la seva relació més profunda amb el jove Jaime torna a despertar-li els records del seu fill desaparegut. A la segona part de la pel·lícula, després de la mort del seu pare, la Flavia (Mirella Façanha) es trasllada a la seva granja amb la seva dona, la Mara (Bruna Linzmeyer). Les dues dones lluiten per començar de nou al desert. Vivint a la casa abandonada, la Flavia descobreix aspectes desconeguts de la vida de son pare. La parella pateix un xoc quan s’enfronta a les dures realitats de la vida quotidiana rural. La Flavia comença a sospitar que hi ha alguna cosa al bosc que envolta la casa. La natura obliga la parella a enfrontar-se a vells records i fantasmes. Juliana Rojas: Campinas, Estat de São Paulo, Brasil, 23.06.1981. Es va graduar en Cinema a l’Escola de Comunicação e Artes da USP (Escola de Comunicació i Arts de la Universitat de São Paulo) on va conèixer el també cineasta brasiler Marco Dutra amb qui va mantenir una col·laboració de llarga durada -va escriure-hi i codirigir els curtmetratges “O Lençol Branco” (2004) i “Um Ramo” (2007) i els llargs “Trabalhar cansa” (2011, presentat a Un Certain Regard del Festival de Canes, Premi Citizen Kane al Millor Director Revelació del Festival de Sitges) i “Los buenos modales” (2017, Premi Especial del Jurat al Festival de Locarno, Premi José Luís Guarner de la Crítica Cinematogràfica a la Millor Pel·lícula del Festival de Sitges)-. El seu treball en solitari inclou els guardonats curtmetratges “O Duplo” (2012, menció especial a la Setmana de la Crítica de Canes), i “A passagem do cometa” (2017), així com el llargmetratge “Necropolis Symphony” (2014) -comèdia dramàtica musical sobre un aprenent d’enterrador que s’enamora d’un expert funerari que acaba d’ingressar al cementiri on treballa, Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata-. Darrerament ha dirigit episodis de sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity, Wikipèdia-directora. RESSONS. Premis: Millor Direcció d’Encounters |

D’ Eva TROBISCH, “Ivo“. Producció: Alemanya. Durada: 1h44. Guió: Eva Trobisch. Amb Minna Wündrich, Pia Hierzegger, Lukas Turtur, Lilli Lacher, Johann Campean. Sinopsi: L’Ivo (Minna Wündrich) és infermera de cures pal·liatives. És molt amiga de la seva pacient Solveigh (Pia Hierzegger). L’Ivo també té una relació amb el marit de la Solveigh, en Franz (Lukas Turtur); de fet, dormen junts. Quan la Solveigh decideix acabar amb la seva vida, demana a l’Ivo que l’ajudi. Eva Trobisch: Berlín de l’Est, República Democràtica Alemanya, 03.08.1983. La seva òpera prima, “All Good” / “Alles ist gut” -el cunyat del nou cap de la Janne la viola, però ella no denuncia l’incident i segueix la seva forma de vida com de costum, si bé el seu silenci té conseqüències, no només per a ella sinó també per l’amor que sent pel seu amic Piet-, es va estrenar el 2018 al Festival de Locarno, on va guanyar el premi al Millor Primera Pel·lícula. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity. VI: Loco Films. RESSONS. Premis: Premi Heiner Carow.

De Travis WILKERSON, “Through the Graves the Wind Is Blowing“. Producció: EUA. Durada: 1h24. Co-guionistes i co-productors: Travis Wilkerson i Ivan Peric. Muntatge, so, vestuari: Travis Wilkerson. Fotografia: Travis Wilkerson i Erin Wilkerson. Amb Ivan Peric, Travis Wilkerson, Matilda Jane Wilkerson, Dalton Wilkerson. Nota sinòptica: Un detectiu frustrat intenta resoldre una sèrie d’assassinats a Split, Croàcia. Sinopsi: Si hi ha algú que encarna l’estat de vida actual a Croàcia, és el detectiu de policia Ivan Peric (Ivan Peric). Fill d’un pescador, es va convertir en detectiu per evitar treballar en l’única indústria realment pròspera de l’actual Croàcia: el turisme. Ara la seva vida es consumeix intentant resoldre una sèrie d’assassinats de turistes essencialment irresolubles. Com que els turistes són tan menyspreats, ningú ajudarà l’Ivan. L’evidència desapareix al laberint de la burocràcia. És humiliat en públic i en línia. A la premsa local, el seu cap fins i tot l’etiqueta com un “uhljeb”, l’insult croat per a un “paràsit burocràtic mandrós”. Tot això passa a la ciutat de Split, on la ruptura de Iugoslàvia ha deixat empremta. Travis Wilkerson: Denver, Colorado, EUA, 1969. Va estudiar cinema i treballa com a escriptor, director i productor. Ell i la seva dona, Erin Wilkerson, van fundar el col·lectiu d’art polític Creative Agitation i van dirigir la pel·lícula “Nuclear Family” que es va projectar al Fòrum de la Berlinale 2022. El conjunt de la seva obra cinematogràfica, que ha estat reconeguda internacionalment, produïda amb recursos modestos i de la manera més autosuficient possible, traspassa els límits entre el documental i el cinema de ficció, la performance i l’activisme. El 2015, la revista de cinema “Sight & Sound” va nomenar Wilkerson “la consciència política del cinema americà”. Enllaços: Traviswilkersonfilms, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Nele WOHLATZ, “Dormir de olhos abertos” / “Sleep with Your Eyes Open”. Producció: Brasil, Taiwan, Argentina, Alemanya. Durada: 1h37. Guió: Nele Wohlatz, Pío Longo. Amb Chen Xiao Xin, Wang Shin-Hong, Liao Kai Ro, Nahuel Pérez Biscayart, Lu Yang Zong. Sinopsi: Una ciutat costanera del Brasil. La Kai (Liao Kai Ro) arriba de vacances des de Taiwan amb el cor trencat. Un aire condicionat que funciona malament la porta a acabar a la botiga de paraigües d’en Fu Ang (Wang Shin-Hong). Podria fer-se’n amiga, però aleshores la temporada de pluges no arriba i la botiga tanca. Mentre busca en Fu Ang, la Kai es troba amb Xiao Xin (Chen Xiao Xin) i un grup de treballadors xinesos en un elegant edifici de gran alçada. La Kai es veu estranyament reflectida a la història de Xiao Xin. Nota del festival: Aquesta comèdia tranquil·la de malentesos no segueix una dramatúrgia tradicional. Els protagonistes, interpretats per un conjunt d’actors i professionals novells, van i vénen de manera inesperada. D’una ciutat desconeguda a l’altra, segueixen les exigències de la seva feina. Però al llarg d’un estiu calent i lent, els vincles delicats creixen entre ells com illes en un mar ple de taurons. Nele Wohlatz: Alemanya, 1982. Va estudiar escenografia i filosofia a la Universitat d’Arts Aplicades de Karlsruhe i cinema a la Universidad Torcuato Di Tella de Buenos Aires, on va viure durant 12 anys. Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals com Locarno, Rotterdam, Viennale, Mar del Plata International Film Festival i institucions com el Lincoln Center i el MoMA de Nova York. El seu primer llargmetratge, “El futuro perfecto” / “The Future Perfect” (2016) -els possibles futurs d’un jove immigrant xinès a Buenos Aires, explicada en l’idioma d’un llibre de text elemental d’espanyol; pel·lícula en què ja hi ha com a actor Nahuel Pérez Biscayart-, va guanyar diversos premis -entre els quals, la Millor Òpera Prima al Festival de Locarno- i va ser seleccionat per més de 70 festivals internacionals de cinema. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity, D’A-directora. RESSONS. Premis: Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional |

De Qiu YANG, “Some Rain Must Fall” / “Kong fang jian li de nv ren”. Producció: Xina, EUA, França, Singapur. Durada: 1h38. Guió: Qiu Yang. Amb Yu Aier, Di Shike, Wei Yibo, Xu Tianyi, Gu Tingxiu. Sinopsi: La Cai (Yu Aier), mestressa de casa de 40 anys, sembla que ja no sap qui és, ni qui vol ser. Durant un partit de bàsquet de la seva filla, sense voler fereix una dona gran. Aquest fet aparentment trivial esdevé un catalitzador que fa que la seva vida es descontroli a mesura que els esdeveniments passats ressorgeixen mentre ella va cap a un futur incert. Nota: òpera prima. Qiu Yang: Changzhou, Xina. Es va graduar a la Facultat d’Arts Victoriana del College of the Arts, Austràlia. Amb “Under the Sun” / “Ri guang zhi xia”(2015) va competir a la Cinéfondation durant el 68è Festival de Canes. El seu “A Gentle Night” / “Une nuit douce” / “Xiao cheng er yue” (2017) va rebre la Palma d’Or del curtmetratge al 70è Festival de Canes. El seu darrer curtmetratge, “She Runs” (2019) va ser seleccionat a la 58a Setmana de la Crítica de Canes. I pel seu primer llargmetratge s’ha beneficiat de la residència Cinéfondation i de l’assistència a la redacció del CNC. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS. Premis: Premi Especial del Jurat d’Encounters (ex-aequo amb “The Great Yawn) |

De Yorgos ZOIS, “Arcadia“. Producció: Grècia, Bulgària, EUA. Durada: 1h39. Guió: Konstantina Kotzamani, Yorgos Zois. Amb Vangelis Mourikis, Angeliki Papoulia, Elena Topalidou, Nikolas Papagiannis, Vagelis Evangelinos. Nota sinòptica: Criden un antic metge, en Yannis (Vangelis Mourikis), perquè identifiqui la víctima d’un tràgic accident al petit hospital de la ciutat. Quan el policia local els informa que el vehicle de la víctima s’ha enfonsat sobre el parapet d’un pont de pedra i els porta al tanatori, la neuròloga que l’acompanya, la Katerina (Angeliki Papoulia), troba confirmades les seves pitjors sospites. Sinopsi: La Katerina, una neuròloga, i en Yannis, un respectat metge jubilat, van de camí a un centre balneari fora de temporada. És un dia de tardor ventós mentre travessen les dunes de sorra. El silenci que impregna el cotxe parla de la seva desagradable tasca: han cridat en Yannis a l’hospital d’un petit poble perquè identifiqui la víctima d’un tràgic accident. Quan l’agent de la policia local els informa que el vehicle de la víctima va saltar per sobre del parapet d’un pont de pedra i els porta al tanatori, la Katerina veu confirmades les seves pitjors sospites. Juntament amb en Yannis, però també pel seu compte, durant les excursions nocturnes a un misteriós i rústic bar de platja anomenat Arcadia, comença a lligar les peces soltes del trencaclosques revelant una història inquietant d’amor, pèrdua, acceptació i abandonament. Yorgos Zois: Atenes, Grècia, 1982. Va estudiar Matemàtiques aplicades i Física Nuclear a la NTUA i direcció de cinema a la UdK Berlin. Va començar la seva carrera treballant com a ajudant de direcció de Theo Angelopoulos i amb una beca de Costa Gavras. La seva obra, quatre curtmetratges -entre els quals, “Third Kind” (2018, programat a la Setmana de la Crítica de Canes)- i un llargmetratge -“Interruption” (2015, presentat a la Mostra de Venècia)-, certament ha estat present també en certamens com Rotterdam, Telluride… i ha estat reconeguda amb nombrosos premis i distincions, incloent-hi una nominació a l’Acadèmia de Cinema Europeu. A Grècia va guanyar el millor director de curtmetratge i el millor director de llargmetratge nouvingut de l’Acadèmia de Cinema Grec. Les seves pel·lícules han aixecat crítiques reconegudes internacionalment sobre la seva meta estètica i la seva atrevida narració i han estat emeses per ARTE, Canal plus, NBC i plataformes de prestigi com Criterion. Per últim també va ser membre del jurat oficial “Lleó del Futur” a la 74a IFF de Venècia. El seu guió d’ “Arcadia” ha estat seleccionat al Programa Next Step de la Semaine de La Critique i el Fòrum de Coproducció de la Berlinale. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity, yorgoszois. RESSONS.

FOTO DE L’APUNT: “Matt and Mara”, de Kazik Radwanski

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!