Club 7 Cinema

S’ha estrenat en VOSC, procedent del Festival de Berlín (on es va convertir en el film més premiat, tot i projectar-se en una secció paral·lela) i del Festival de Sant Sebastià (que l’ha repescada!), “Orlando, la meva biografia política“, de Paul B. Preciado.

Sinopsi: El 1928, Virginia Woolf publica ‘Orlando’, la primera novel·la en què el personatge principal canvia de sexe enmig de la història. Un segle més tard, el filòsof Paul B. Preciado decideix escriure una carta a Virginia Woolf: el seu Orlando ha sortit de la ficció i porta una vida que mai no hauria imaginat.

Comentari de presentació del film pel Festival de Berlín: “Orlando” de Virginia Woolf explica la història d’un noi que creix fins a convertir-se en una dona de 36 anys. Gairebé un segle després de la seva publicació, Paul B. Preciado parla amb Virginia Woolf per dir-li que el personatge de ficció s’ha fet realitat. La transició del cos d’Orlando ara es troba a l’arrel de tots els cossos no binaris i hi ha Orlandos a tot el món. A través de les veus autèntiques d’altres cossos joves en metamorfosi, Preciado recorre les etapes de la seva transformació personal a través d’un viatge poètic en què la vida, l’escriptura, la teoria i la imatge es fonen lliurement en la recerca de la veritat. Cada Orlando, diu, és una persona transgènere que està arriscant la seva vida diàriament mentre es veuen obligats a enfrontar-se a les lleis governamentals, la història i la psiquiatria, així com les nocions tradicionals de la família i el poder de les empreses farmacèutiques multinacionals. Però si “masculí” i “femení” són, en definitiva, ficcions polítiques i socials, “Orlando, ma biographie politique” ens mostra que el canvi ja no és només de gènere, sinó també de poesia, amor i color de pell.

Amb Arthur, Emma Avena, Amir Baylly, Jenny Bel’Air, La Bourette, Nathan Callot, Kori Ceballos, Liz Christin.

Festivals i premis: Festival de Berlín 2023 – Encounters, Menció Especial Jurats dels Documentals | Premi Especial del Jurat d’Encounters (ex-aequo) | Teddy Award Millor Documental | Tagesspiegel Reader’s Jury Award.| Festival de Sant Sebastià – Zabaltegi-Tabakalera.

Algunes reaccions a la projecció del film a la Berlinale 2023:

Violeta Kovacsics, escriu a ‘OtrosCinesEuropa’: Invocant l’esperit transgressor de Godard, “Orlando, ma biographie politique” proposa una fascinant reflexió sobre l’experiència i la teoria del no binari (..) El text de [Viginia] Woolf va intrínsecament lligat a la biografia de Preciado, però a la seva pel·lícula, el director va més enllà: Preciado és Orlando, i Orlando és també el nom d’una vintena de persones trans que elaboren els seus discursos i fan seu el text de Woolf. En mans del filòsof i cineasta, Orlando ja no només travessa el temps i el gènere, sinó també les històries de diverses persones trans. En aquest sentit, “Orlando, ma biographie politique” reprèn la representació del jo com a fenomen plural, un gest que travessa el cinema feminista des de les obres primerenques de Chantal Akerman fins a les creacions de Miranda July. En mostrar el propi cos, la pròpia veu i fins i tot la pròpia experiència, Preciado es desmarca de la concepció del fet biogràfic com una cosa purament individual, i es decanta per donar forma a una idea del col·lectiu (..) No és únicament la biografia de Preciado. Aquest debut en la direcció fílmica és exactament el que una podia imaginar en pensar en la reunió entre els universos de Woolf i Preciado (..) Resulta especialment fascinant escoltar Preciado advertir com Woolf “va oblidar” la confrontació amb la psiquiatria (..) Aquesta multiplicitat d’enfocaments torna a aflorar a “Orlando, ma biographie politique”, una pel·lícula inspirada en Woolf, però plenament governada per Preciado. És el mateix director qui signa la lletra de ‘Pharmacoliberation’, una cançó de ritme frenètic que desferma estèticament la part del film dedicada a les hormones. I és que Orlando… no es limita a construir discurs teòric a través de paraules i idees, sinó que també busca un fregament lúdic amb els cossos, un tema central a l’obra de Preciado (..) No és freqüent veure reconegut l’enllaç entre el radicalisme de Godard i el cinema transfeminista. La posada en escena de Preciado deconstrueix els codis propis del cinema, des del personatge fins al decorat. A més, de fons, sona de manera constant una altra nota godardiana: la de la poesia. Hi ha una idea molt bella: la de la trobada entre la poesia i la concepció trans del gènere (..). Xavi Serra entrevista Paul B. Preciado al diari ‘Ara’: Paul B. Preciado: “Dirigir una pel·lícula és més difícil que una transició de gènere”. Sergi Sánchez, a Facebook: Adéu a Freud! Fora Lacan! Contra el binarisme, subjectivitat rizomàtica! Obrim l’esquizoanàlisi! Visca Virginia Woolf! Com no estar d’acord amb Paul B. Preciado i les proclames del seu Orlando: ma biographie politique, magnífic i inclassificable assaig sobre la identitat múltiple, la fluïdesa de gènere i la lluita contra el capitalisme totalitari de la normativitat com a signes d’un revolucionari canvi de paradigma, que afecta tant la construcció del jo com la d’una consciència col·lectiva que només s’entén a si mateixa en estat de trànsit (..) Preciado s’ha convertit en director de cinema perquè no volia protagonitzar el seu propi documental biogràfic. Com a contraoferta a la insistència de la cadena Arte, Preciado va proposar adaptar la novel·la de Virginia Woolf. En certa manera, la pel·lícula és la crònica d’un projecte impossible, com a mínim des d’una perspectiva normativa. La qüestió era apropiar-se del discurs avançat al seu temps de la novel·la -en què el protagonista canvia de sexe en el seu passatge central- per convertir Woolf en la llum que ens il·lumina a través de la mutabilitat contemporània (..).

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Sant Sebastià:

Àngel Quintana, a Facebook, avançant l’article per a ‘Caimán’: Paul B. Preciado no és un cineasta sinó un activista. El seu pensament ha esdevingut una arma poderosa amb què ha lliurat una batalla sobre la seva pròpia condició trans. Fa anys es va declarar test ionqui i el temps l’ha convertit en un autèntic mite de la cultura no binària. “Orlando: la meva biografia política” juga amb noblesa les cartes. Tal com indica el seu títol, Preciado decideix dur a terme la seva biografia a partir de nombroses veus en què diferents joves i vells no binaris parlen de la seva transició i de la seva pròpia experiència. Totes les persones que apareixen a la pantalla fan ressò a la pròpia biografia de Preciado però també a ‘Orlando’, de Virginia Woolf, que Preciado interpreta com un vell manifest sobre el trànsit al no binarisme. Enmig de la seva longeva existència, Orlando va canviar de sexe mentre dormia. A la pel·lícula tots els personatges que fan de testimoni són Orlando però també són Paul Preciado i el director de la pel·lícula busca en les identitats singulars que apareixen a la pel·lícula la manera de dialogar amb la literatura de Virginia Woolf, però també la manera d’apropiar-se-la cap al seu terreny. Imma Merino, a la crònica per al diari ‘El Punt Avui’: Presentat en la secció Encontres de l’últim Festival de Berlín, el primer llargmetratge de Preciado s’ha vist a Zabaltegi, la secció reservada als films considerats més experimentals i/o innovadors. Apropiant-se –i potser reduint-ne la potència significativa– la novel·la de Virginia Woolf per vindicar-la com a pionera del no-binarisme, “Orlando, mi biografia política” vol ser un assaig fílmic transgressor que, en contra del pensament normatiu, oposa la fluïdesa transsexual com una revolució. Amb el testimoni de diversos ‘Orlando’, però, el film de Preciado es fa discursiu i així menys fluid, lliure i poètic del que anuncia.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya:

El llibre d’imatges de Paul B. Preciado sobre la transició de gènere, crítica de Gerard Casau al diari ‘Ara’: Diu Paul B. Preciado que no té cap intenció d’escriure la seva autobiografia, perquè Virginia Woolf ja ho va fer a la seva novel·la ‘Orlando’, la història d’un noble britànic que, una nit, es transforma en dona i acaba vivint durant tres segles. D’aquesta identificació absoluta amb un text de ficció sorgeix “Orlando, la meva biografia política”, que no és ben bé una adaptació sinó un diàleg amb les seves idees i subtext. El filòsof entén el relat de Woolf com un mirall on tenen cabuda els reflexos de totes les disfòries de gènere. Per això dona veu a diverses persones que expliquen la seva transició i el seu combat diari amb l’asfixiant lògica binària. En un moment o altre totes són Orlando, i narren passatges del llibre o escenifiquen situacions mai imaginades per Woolf. És en aquests moments quan lamentem que les imatges concebudes per Preciado no arribin tan lluny com el seu pensament (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!