Club 7 Cinema

Me n’havia descuidat, dels premis a la Millor Opera Prima i al Millor Documental. O sigui que, malgrat que ho hagi d’apuntar després d’haver-se fet públic el palmarès del Festival, no puc deixar de fer-me’n ressó (recordem, si més no, que fa anys, Carla Simón guanyà el premi a la Millor Opera Prima amb “Estiu 1993”: no és un guardó menor!).

El Jurat del Premi a la Millor Opera Prima, format per la francesa Judith Revault d’Allonnes, l’egípcia Ayten Amin i el suís Cyril Schäublin, entre 19 primeres pel·lícules que han participat en les diverses seccions del Festival de Berlín 2023, ha atorgat els següent guardó i reconeixement:

Millor Opera Prima.

Adentro mío estoy bailando (The Klezmer Project), de Leandro Koch, Paloma Schachmann , producció Àustria / Argentina 2023, amb Leandro Koch, Paloma Schachmann. Opera prima.

Comentari del Festival: En Leandro és un frustat càmera de casaments jueu sense cap interès per la religió de la seva família. Però quan s’enamora de la clarinetista Paloma, que toca klezmer, fa un projecte documental sobre música klezmer per passar temps amb ella. La pel·lícula el porta per Europa de l’Est a la recerca de melodies klezmer perdudes que han estat salvaguardades pels romaní que van viure al costat dels jueus abans de la Segona Guerra Mundial. La ‘road movie’ híbrida i multicapa de Paloma Schachmann i Leandro Koch està molt lluny del documental musical que podeu considerar normal. Ens porta des de Buenos Aires fins a les fronteres d’Ucraïna, Romania i Moldàvia a la recerca d’un patrimoni cultural en desaparició. Ple d’autèntica curiositat, el jove es veu transportat, malgrat les limitacions econòmiques, des d’una conversa amb la seva àvia malalta fins a on va començar tot. Integrant intel·ligentment una història personal en una exploració de les tradicions ‘yiddish’, els mateixos codirectors assumeixen els papers principals de la metaficció central de la pel·lícula. Aquesta sofisticació narrativa permet que el refrescant sentit de l’humor del duet floreixi i dóna lloc a una poderosa onada d’emocions que ens transporta en la música.

Menció Especial del Jurat de l’Opera prima.

The Bride, de Myriam U. Birara , producció Rwanda 2023, amb Sandra Umulisa, Aline Amike, Daniel Gaga, Fabiola Mukasekuru, Beatrice Mukandayishimiye. Opera prima.

Sinopsi: Rwanda, 1997. Tres anys després del genocidi contra la minoria tutsi, l’Eva és segrestada per un desconegut i violada. Les seves ties accepten un matrimoni forçat. Quan l’Eva troba un confident en la forma del cosí de l’home, descobreix el passat traumàtic de la família.

Per la seva banda, el Jurat del Premi al Millor Documental de la Berlinale 2023, format per la franco-suïssa Emilie Bujès, la colombiana Diana Bustamante i l’escocès/irlandès del nord Mark Cousins, d’entre els 20 títols de les diferents seccions que hi han participat, ha atorgat els següents guardó i reconeixement:

Millor Documental.

El eco (The Echo / Das Echo), de Tatiana Huezo, producció Mèxic / Alemanya 2023. Documental.RESSONS.

Sinopsi: Una mare jove corre per un prat de muntanya amb els seus fills i salven una ovella que s’ofegava. Una noia cuida la seva àvia gran amb tanta tendresa que tens ganes de plorar, mentre una altra practica com a professora amb el to de veu just i les nines alineades davant seu com a alumnes voluntaris. Els pares són majoritàriament absents: com a treballadors de la construcció o comerciants, poques vegades comparteixen la vida quotidiana amb les seves famílies. A El Eco, un poble remot del nord de Mèxic, la vida consta de les coses més elementals. Ser nen aquí és una experiència intensa des del primer dia, que implica la natura, els animals i les persones. Però també l’amor, la intimitat, la malaltia i la mort. I l’educació, almenys per a la generació més jove.

Menció Especial del Jurat dels Documentals.

Orlando, ma biographie politique (Orlando, My Political Biography), de Paul B. Preciado, producció França 2023. Documental. Opera prima. RESSONS.

Comentari del Festival: “Orlando” de Virginia Woolf explica la història d’un noi que creix fins a convertir-se en una dona de 36 anys. Gairebé un segle després de la seva publicació, Paul B. Preciado parla amb Virginia Woolf per dir-li que el personatge de ficció s’ha fet realitat. La transició del cos d’Orlando ara es troba a l’arrel de tots els cossos no binaris i hi ha Orlandos a tot el món. A través de les veus autèntiques d’altres cossos joves en metamorfosi, Preciado recorre les etapes de la seva transformació personal a través d’un viatge poètic en què la vida, l’escriptura, la teoria i la imatge es fonen lliurement en la recerca de la veritat. Cada Orlando, diu, és una persona transgènere que està arriscant la seva vida diàriament mentre es veuen obligats a enfrontar-se a les lleis governamentals, la història i la psiquiatria, així com les nocions tradicionals de la família i el poder de les empreses farmacèutiques multinacionals. Però si “masculí” i “femení” són, en definitiva, ficcions polítiques i socials, “Orlando, ma biographie politique” ens mostra que el canvi ja no és només de gènere, sinó també de poesia, amor i color de pell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!