Club 7 Cinema

Hi ha un munt de jurats no oficials, anomenats independents, al Festival de Berlín. Sens dubte els més clàssics són el Jurat Ecumènic, el Jurat FIPRESCI de la Crítica Internacional, el jurat dels Teddy Awards (LBGTI+)… i, esclar, el jurat popular, el públic, que atorga els seus guardons a la secció Panorama. Però n’hi ha molts més. En aquest apunt en recullo gairebé la totalitat i els guardons que han atorgat, entre els quals, el dels exhibidors alemanys d’art i assaig i dels lectors del Berliner Morgenpost a la coproducció basco-catalana “20.000 especies de abejas”, d’Estíbaliz Urresola.

Premis del Jurat Ecumènic.

Jurat: Paul De Silva, Arielle Domon, Kerstin Heinemann, Miriam Hollstein, Anne Le Cor, Alberto Ramos Ruiz.

Competició.

Tótem, de Lila Avilés , producció Mèxic / Dinamarca / França 2023, amb Naíma Sentíes, Monserrat Marañon, Marisol Gasé, Saori Gurza, Teresita Sánchez| RESSONS.

Sinopsi: Una gran casa on, al llarg d’un llarg dia, familiars i amics es reuneixen per a un doble ritual: és l’aniversari del jove pare i pintor Tona, però com que probablement serà el seu darrer aniversari, és també una cerimònia de comiat. També hi ha dualitat a l’ànima de la pel·lícula, amb el frenesí dels preparatius i l’espontaneïtat de la celebració que amaga la dimensió profundament arcaica i espiritual del títol. El cos afeblit de Tona és inicialment invisible, protegit en una habitació on intenta reunir les forces necessàries per a la cerimònia humanista en què rebrà tot l’amor i l’afecte necessaris per afrontar el seu darrer viatge.

Panorama.

Sages-femmes (Midwives), de Léa Fehner, producció França 2023, amb Khadija Kouyaté, Héloïse Janjaud, Myriem Akheddiou, Quentin Vernede, Tarik Kariouh

Sinopsi: La Sofia i la Louise són llevadores graduades de fa poc. S’enfronten ràpidament als reptes de la vida quotidiana hospitalària. Una sensible i abrasadora exposició d’una professió clau i les ramificacions d’un sistema de salut en fallida per a l’individu.

Fòrum.

Jaii keh khoda nist (Where God Is Not), de Mehran Tamadon, producció França / Suïssa 2023. Documental.

Sinopsi: Una cel·la de presó s’instal·la en una habitació buida a la vora de París. Tres antics presos polítics de l’Iran reprodueixen com van ser interrogats i torturats. Amb un tranquil escepticisme, la pel·lícula es pregunta si es pot accedir a les seves experiències d’aquesta manera

Menció Especial.

Sur l’Adamant (On the Adamant), de Nicolas Philibert, producció França / Japó 2022. Documental| RESSONS.

Sinopsi: L’Adamant és un centre de dia únic. Una estructura flotant situada al Sena, al cor de París, acull adults que pateixen trastorns mentals, oferint el tipus d’atenció que els situa en el temps i l’espai i els ajuda a recuperar-se o mantenir l’ànim. L’equip que ho dirigeix intenta resistir el millor possible el deteriorament i la deshumanització de la psiquiatria.

Premis FIPRESCI de la Crítica Internacional.

Jurat (Competició): Inge Colsaet, Nirmal Dhar, Marcelo Janot.

Jurat (Encounters): Yun-hua Chen, Beat Glur, Diana Martirosyan.

Jurat (Panorama): Jiongguang Chen, Andreea Patru, Gena Teodosievska.

Jurat (Forum): Hosam Mostafa Fahmy, Susanne Gietl, Elena Rubashevska.

Competició.

The Survival of Kindness (Das Überleben der Freundlichkeit), de Rolf de Heer, producció d’Australia 2022, amb Mwajemi Hussein, Deepthi Sharma, Darsan Sharma| RESSONS.

Sinopsi: Enmig del desert, BlackWoman és abandonada en un remolc, en una gàbia. Els seus captors l’han deixada morir. Però ella no està preparada per anar-se’n. S’escapa, i camina a través de la pestilència i la persecució, del desert a la muntanya a la ciutat, per trobar… més captivitat. Els responsables són reticents a renunciar als seus privilegis, i BlackWoman, tornant a escapar-se, ha de trobar consol en els seus inicis.

Encounters.

Here, de Bas Devos , producció Bèlgica 2023, amb Stefan Gota, Liyo Gong.

Sinopsi: L’Stefan, un treballador de la construcció romanès que viu a Brussel·les, és a punt de tornar a casa. Cuina una olla gran de sopa amb restes de la nevera com a regal de comiat per als amics i la família. Quan és a punt de marxar, coneix una noia xinesa belga que treballa en un petit restaurant mentre investiga en el seu doctorat sobre molses. L’atenció al gairebé invisible per part de la noia atura l’Stefan en el seu camí.

Panorama.

Stille Liv (The Quiet Migration), de Malene Choi , producció Dinamarca 2023, amb Cornelius Won Riedel-Clausen, Bjarne Henriksen, Bodil Jørgensen, Clara Thi Thanh Heilmann Jensen, Dawid Ściupidro.

Sinopsi: S’espera que en Carl algun dia es faci càrrec de l’agronegoci dels seus pares en una zona rural de Dinamarca. Però, com a nen adoptiu, ell també vol saber-ne més sobre els seus orígens sud-coreans. Una pel·lícula sobre l’alteritat i trobar el teu propi lloc a la vida.

Fòrum.

Între revoluții (Between Revolutions), de Vlad Petri, producció Romania / Croàcia / Qatar / Iran 2023, amb Victoria Stoiciu, Ilinca Harnut. Documental.

Sinopsi: Una correspondència semi-fictícia entre dues dones: una va a l’Iran el 1979 per derrocar el xa; l’altra experimenta els onerosos anys de la Romania de Ceaușescu. Les seves biografies transcorren paral·lelament a través d’imatges de la vida quotidiana i de videogrames de revolució.

TEDDY Awards -LGTBI+-.

Jurat: Alfonso F. Escandón, Melanie Iredale, Tom Oyer, Sasha Prokopenko, Xena Ness Scullard, Darunee Terd[1]toontaveede.

Millor Pel·lícula.

All the Colours of the World Are Between Black and White, de Babatunde Apalowo , producció Nigèria 2023, amb Tope Tedela, Riyo David, Martha Ehinome Orhiere, Uchechika Elumelu, Floyd Anekwe. Opera prima.

Sinopsi: En Bambino i en Bawa es coneixen a Lagos i de seguida s’entenen. Durant els seus llargs viatges per la ciutat, desenvolupen un profund afecte mutu. Però en una societat que considera l’homosexualitat un tabú, senten la pressió de les normes socials.

Millor Documental / Film d’Assaig.

Orlando, ma biographie politique (Orlando, My Political Biography), de Paul B. Preciado, producció França 2023. Opera prima. Documental.

Comentari del Festival: “Orlando” de Virginia Woolf explica la història d’un noi que creix fins a convertir-se en una dona de 36 anys. Gairebé un segle després de la seva publicació, Paul B. Preciado parla amb Virginia Woolf per dir-li que el personatge de ficció s’ha fet realitat. La transició del cos d’Orlando ara es troba a l’arrel de tots els cossos no binaris i hi ha Orlandos a tot el món. A través de les veus autèntiques d’altres cossos joves en metamorfosi, Preciado recorre les etapes de la seva transformació personal a través d’un viatge poètic en què la vida, l’escriptura, la teoria i la imatge es fonen lliurement en la recerca de la veritat. Cada Orlando, diu, és una persona transgènere que està arriscant la seva vida diàriament mentre es veuen obligats a enfrontar-se a les lleis governamentals, la història i la psiquiatria, així com les nocions tradicionals de la família i el poder de les empreses farmacèutiques multinacionals. Però si “masculí” i “femení” són, en definitiva, ficcions polítiques i socials, “Orlando, ma biographie politique” ens mostra que el canvi ja no és només de gènere, sinó també de poesia, amor i color de pell.

Millor Curtmetratge.

Marungka tjalatjunu (Dipped in Black), de Matthew Thorne, Derik Lynch, producció Austràlia 2022, amb Derik Lynch, Dominic Roberts, Christopher Stewart, Dale Baker. Documental.

Sinopsi: La pel·lícula segueix el viatge per carretera de l’home de Yankunytjatjara, Derik Lynch, de tornada al país per a  curar-se espiritualment, recuperant els records de la seva infàntesa. Un viatge des de la vida de la ciutat blanca d’ Adelaide, de tornada a la seva remota comunitat (Aputula) per actuar al terreny sagrat d’Inma.

Premi del Jurat.

Vicky Knight, per la seva interpretació a

Silver Haze, de Sacha Polak, producció dels Països Baixos / Regne Unit 2023, amb Vicky Knight, Esmé Creed-Miles, Charlotte Knight, Archie Brigden, Angela Bruce | RESSONS.

Sinopsi: La Franky prové d’un barri de l’est de Londres i treballa com a infermera. Quan s’enamora de la seva pacient Florence, la seva vida canvia profundament. Una pel·lícula sobre l’acceptació del passat, els orígens socials i la necessitat de pertinença.

Comentari del Festival: Silver Haze és la segona col·laboració entre la directora Sacha Polak i l’actriu no professional Vicky Knight. La història es basa en improvisacions i records d’esdeveniments reals de la vida de Vicky Knight. La sensual càmera capta imatges immediates i crues però també suaument poètiques.

Premi CICAE ART CINEMA.

Jurat (Panorama): Jörg Jacob, Bénédicte Latinaud, Brian Robinson.

Jurat (Fòrum): Zsófia Buglya, Bruno Castro, Ibrahim Saad.

Panorama.

Das Lehrerzimmer (The Teachers’ Lounge), d’ İlker Çatak , producció Alemanya 2023, amb Leonie Benesch, Leonard Stettnisch, Eva Löbau, Michael Klammer, Anne-Kathrin Gummich| RESSONS.

Sinopsi: Quan un dels seus alumnes és sospitós d’haver comès un de robatori, la professora Carla Nowak decideix anar al fons de l’assumpte. Atrapada entre els seus ideals i el sistema escolar, les conseqüències de les seves accions amenacen d’esquinçar-la.

Comentari del Festival: İlker Çatak no es perd res a la seva pel·lícula brillantment observada. En el seu drama implacable, l’escola és un microcosmos en el qual el món exterior ja no existeix i res queda en privat. “The Teacher’s Lounge” és un estudi sobre les relacions de poder que demostra com els individus es desgasten entre posicions inamovibles.

Fòrum.

El rostro de la medusa (The Face of the Jellyfish), de Melisa Liebenthal, producció Argentina 2022, amb Rocío Stellato, Irene Bosch, Vladimir Durán, Federico Sack, Alicia Labraga.

Sinopsi: Un dia, la Marina ja no es reconeix. Està malalta, una persona diferent, més bonica? Els que l’envolten s’ho prenen amb calma, l seva metgessa està perplexa, les autoritats li bloquegen el DNI. Una comèdia suau que planteja serioses preguntes sobre el rostre humà.

Premi Guild Film–exhibidors alemanys d’Arti i Assaig-.

Jurat: Ansgar Esch, Stefanie Kleppisius, Maret Wolf.

20.000 especies de abejas (20,000 Species of Bees), d’Estibaliz Urresola Solaguren, producció País Basc / Catalunya, amb Sofía Otero, Patricia López Arnaiz, Ane Gabarain, Itziar Lazkano, Sara Cózar | RESSONS.

Sinopsi: la Cocó és una nena de vuit anys que no encaixa amb les expectatives de la resta i no entén per què. Tothom al voltant seu insisteix a dir-li Aitor, però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare, Ane, que passa per una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a ca la mare, on viu també la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d’abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides obligarà aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als dubtes i els temors, i, sobretot, a Ane a ser per fi honesta amb si mateixa.

Label Europa Cinemas.

Jurat: Marius Bălănescu, Will Fitzgerald, Tanja Helm, Ola Starmach

Das Lehrerzimmer (The Teachers’ Lounge), d’ İlker Çatak , producció Alemanya 2023, amb Leonie Benesch, Leonard Stettnisch, Eva Löbau, Michael Klammer, Anne-Kathrin Gummich | RESSONS.

Sinopsi: Quan un dels seus alumnes és sospitós d’haver comès un de robatori, la professora Carla Nowak decideix anar al fons de l’assumpte. Atrapada entre els seus ideals i el sistema escolar, les conseqüències de les seves accions amenacen d’esquinçar-la.

Comentari del Festival: İlker Çatak no es perd res a la seva pel·lícula brillantment observada. En el seu drama implacable, l’escola és un microcosmos en el qual el món exterior ja no existeix i res queda en privat. “The Teacher’s Lounge” és un estudi sobre les relacions de poder que demostra com els individus es desgasten entre posicions inamovibles.

Premi Caligari Film.

Jurat: Silvia Bahl, Borjana Gaković, Janna Schmidt

De Facto, de Selma Doborac, producció Àustria / Alemanya 2023, amb Christoph Bach, Cornelius Obonya. Documental.

Sinopsi: Com pot el cinema afrontar la complicitat en crims contra la humanitat, la violència extrema i el terror d’estat sense conviure-hi? “De facto” troba respostes a aquesta pregunta a través de dos actors, un collage de textos compilat amb precisió i un escenari deliberadament reduït.

Premi Cinematogràfic Amnesty International.

Jurat: Markus N. Beeko, Lea van Acken, Burhan Qurbani.

Al Murhaqoon (The Burdened), d’Amr Gamal, producció Iemen/ Sudan / Aràbia Saudí 2023, amb Khaled Hamdan, Abeer Mohammed, Samah Alamrani, Awsam Abdulrahman, Shahd Algonfedy | RESSONS.

Sinopsi: Durant la guerra civil al Iemen, l’Isra’a torna a quedar embarassada i, juntament amb el marit, decideix avortar. Però això crea enormes problemes, fins i tot en la seva relació. Una història commovedora d’una regió en crisi massa sovint oblidada.

Comentari del Festival: Un llargmetratge del Iemen és una gran raresa. Aquí, el director Amr Gamal ha optat per ficcionar una història de la vida real que va passar dins del seu cercle d’amics. Amb el teló de fons d’una de les guerres civils més devastadores del món, aquest sensible drama familiar ens ofereix una visió de la societat d’un país força desconegut més enllà de les seves fronteres.

Premis del Públic – Panorama.

Ficció.

Sira, d’Apolline Traoré, producció Burkina Faso / França / Alemanya / Senegal 2023, amb Nafissatou Cissé, Mike Danon, Lazare Minoungou, Nathalie Vairac, Ruth Werner.

Sinopsi: Després d’un atac brutal, una jove nòmada anomenada Sira es nega a lliurar-se al destí sense lluitar i tanmateix pren posició contra el terror islamista. Un contrapunt feminista als reportatges actuals de la regió del Sahel.

Documental.

Kokomo City, de D. Smith , producció USA 2023, amb Daniella Carter, Koko Da Doll, Liyah Mitchell, Dominique Silver. Documental. Opera prima.

Sinopsi: Una sèrie d’entrevistes i trobades commovedores amb quatre treballadors sexuals trans negres de Nova York i Geòrgia en què parlen amb franquesa sobre les seves experiències. Les qüestions de pertinença i identitat dins de la comunitat negra s’aborden amb franquesa.

Berliner Morgenpost Reader’s Jury Award.

Jurat: Orietta Angelini, Joanna Bellina, Malte Bröse, Holger Beisitzer, Doreen Genzel, Harald Günther, Meike  Hilbring, Petra Luber, Claudia Niewert, Katayun Pirdawari, Johannes tom Dieck, Katja Techritz-Stocking.

20.000 especies de abejas (20,000 Species of Bees), d’Estibaliz Urresola Solaguren, producció País Basc / Catalunya, amb Sofía Otero, Patricia López Arnaiz, Ane Gabarain, Itziar Lazkano, Sara Cózar | RESSONS.

Sinopsi: la Cocó és una nena de vuit anys que no encaixa amb les expectatives de la resta i no entén per què. Tothom al voltant seu insisteix a dir-li Aitor, però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare, Ane, que passa per una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a ca la mare, on viu també la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d’abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides obligarà aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als dubtes i els temors, i, sobretot, a Ane a ser per fi honesta amb si mateixa.

Tagesspiegel Reader’s Jury Award.

Orlando, ma biographie politique (Orlando, My Political Biography), de Paul B. Preciado, producció França 2023. Opera prima. Documental.

Comentari del Festival: “Orlando” de Virginia Woolf explica la història d’un noi que creix fins a convertir-se en una dona de 36 anys. Gairebé un segle després de la seva publicació, Paul B. Preciado parla amb Virginia Woolf per dir-li que el personatge de ficció s’ha fet realitat. La transició del cos d’Orlando ara es troba a l’arrel de tots els cossos no binaris i hi ha Orlandos a tot el món. A través de les veus autèntiques d’altres cossos joves en metamorfosi, Preciado recorre les etapes de la seva transformació personal a través d’un viatge poètic en què la vida, l’escriptura, la teoria i la imatge es fonen lliurement en la recerca de la veritat. Cada Orlando, diu, és una persona transgènere que està arriscant la seva vida diàriament mentre es veuen obligats a enfrontar-se a les lleis governamentals, la història i la psiquiatria, així com les nocions tradicionals de la família i el poder de les empreses farmacèutiques multinacionals. Però si “masculí” i “femení” són, en definitiva, ficcions polítiques i socials, “Orlando, ma biographie politique” ens mostra que el canvi ja no és només de gènere, sinó també de poesia, amor i color de pell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!