La Tafanera de Saltamartí

Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat

22 de febrer de 2018
0 comentaris

Parada i Fabra

Ahir a Badalona començava l’any Pompeu Fabra.

Vaig poder assistir a un teatre Zorrilla ple de gom a gom. La platea era plena d’il·lustres convidats i convidades i la resta del teatre estava a vessar de gent que volia compartir amb la ciutat i el país l’inici de l’Any i l’homenatge al mestre Pompeu Fabra.

No faré una crònica de l’acte, no és el meu paper ni la meva voluntat; però sí que vull recordar un fet que ahir no calia recordar, però que crec que sí que cal fer-ne esment.

Ahir l’alcaldessa de la ciutat lluïa la memòria i presència del mestre a la nostra ciutat, explicant que diversos llocs de Badalona porten el seu nom: un carrer, un institut, i que teníem una gran plaça i una parada de metro.

I certament la parada de metro i la gran plaça són un bon homenatge a la memòria de Pompeu Fabra a la ciutat de Badalona i al rècord que en perdura de la seva estada, de prop de quasi 30 anys a la ciutat.

Vull recordar però, que aquesta parada i plaça, podien no haver portat el nom d’en Pompeu (com anomenem al mestre a Badalona).

Recordo que l’Ajuntament de torn a l’any 2009, pretenia fer gala “de tecnòcrates i moderns” i volien posar a l’espai i la parada de metro el nom de Badalona Illa Central. Nom que ningú mai havia donat a aquest espai (excepte en els plànols arquitectònics).

Sortosament un grup de ciutadans sensibles i amb visió de futur, varen proposar que la Plaça i la parada portessin el nom de Pompeu Fabra. No va ser fàcil, va ésser necessari lluitar (com sempre a Badalona), es van fer moltes reunions, recollides de signatures, actes de sensibilització, intervencions al ple municipal, reunions amb els grups municipals… Fins que es va aconseguir aprovar el nom de Pompeu Fabra a la parada i a la seva plaça superior.

Ara sembla obvi. En aquell moment no ho semblava, els que ostentaven la majoria municipal no ho volien; fins i tot van aparèixer “terceres vies” que plantejaven noms alternatius i pintorescos com anomenar la plaça com “la plaça dels Colors”!

Uf, finalment la força de la paraula -m’atreveixo a dir que la força dels arguments i la raó- varen aconseguir que avui a Badalona en aquest 150 aniversari no tinguem vergonya de no haver fet el que calia per recordar el mestratge i el llegat de Pompeu Fabra per Badalona i per la llengua Catalana.

Si voleu fer memòria, visiteu aquest enllaç al blog de la iniciativa ciutadana de només fa 8 anys

Si al llarg de la geografia trobem parades de tren o finals de camins amb la famosa “parada i fonda” a Badalona el nostre final de la línia II del metro és Badalona Parada i Fabra.

Repeteixo gràcies mestre Pompeu pel llegat tan important que heu fet a la nostra llengua, a la nostra ciutat i a la nostra nació. Gràcies ciutadans i ciutadanes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!