Ahir a Badalona començava l’any Pompeu Fabra.
Vaig poder assistir a un teatre Zorrilla ple de gom a gom. La platea era plena d’il·lustres convidats i convidades i la resta del teatre estava a vessar de gent que volia compartir amb la ciutat i el país l’inici de l’Any i l’homenatge al mestre Pompeu Fabra.
No faré una crònica de l’acte, no és el meu paper ni la meva voluntat; però sí que vull recordar un fet que ahir no calia recordar, però que crec que sí que cal fer-ne esment.
Ahir l’alcaldessa de la ciutat lluïa la memòria i presència del mestre a la nostra ciutat, explicant que diversos llocs de Badalona porten el seu nom: un carrer, un institut, i que teníem una gran plaça i una parada de metro.
I certament la parada de metro i la gran plaça són un bon homenatge a la memòria de Pompeu Fabra a la ciutat de Badalona i al rècord que en perdura de la seva estada, de prop de quasi 30 anys a la ciutat.
Vull recordar però, que aquesta parada i plaça, podien no haver portat el nom d’en Pompeu (com anomenem al mestre a Badalona).
Recordo que l’Ajuntament de torn a l’any 2009, pretenia fer gala “de tecnòcrates i moderns” i volien posar a l’espai i la parada de metro el nom de Badalona Illa Central. Nom que ningú mai havia donat a aquest espai (excepte en els plànols arquitectònics).
Sortosament un grup de ciutadans sensibles i amb visió de futur, varen proposar que la Plaça i la parada portessin el nom de Pompeu Fabra. No va ser fàcil, va ésser necessari lluitar (com sempre a Badalona), es van fer moltes reunions, recollides de signatures, actes de sensibilització, intervencions al ple municipal, reunions amb els grups municipals… Fins que es va aconseguir aprovar el nom de Pompeu Fabra a la parada i a la seva plaça superior.
Ara sembla obvi. En aquell moment no ho semblava, els que ostentaven la majoria municipal no ho volien; fins i tot van aparèixer “terceres vies” que plantejaven noms alternatius i pintorescos com anomenar la plaça com “la plaça dels Colors”!
Uf, finalment la força de la paraula -m’atreveixo a dir que la força dels arguments i la raó- varen aconseguir que avui a Badalona en aquest 150 aniversari no tinguem vergonya de no haver fet el que calia per recordar el mestratge i el llegat de Pompeu Fabra per Badalona i per la llengua Catalana.
Si voleu fer memòria, visiteu aquest enllaç al blog de la iniciativa ciutadana de només fa 8 anys
Si al llarg de la geografia trobem parades de tren o finals de camins amb la famosa “parada i fonda” a Badalona el nostre final de la línia II del metro és Badalona Parada i Fabra.
Repeteixo gràcies mestre Pompeu pel llegat tan important que heu fet a la nostra llengua, a la nostra ciutat i a la nostra nació. Gràcies ciutadans i ciutadanes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!