La Tafanera de Saltamartí

He perdut la llibreta!, això no és nou. No és la primera vegada que perdo alguna cosa valuosa. Segur que no sóc la primera persona a qui li ha passat; he perdut la llibreta a on he anat anotant disciplinadament cada un dels llibres que he llegit des de l’any 2005.

No hi havia grans anotacions, ni grans reflexions. Molts cops simplement el nom del llibre, la persona que l’ha escrit, l’editorial que el publicava i la data de la lectura. En altres anotacions recordo haver escrit “m’ha agradat molt”, i en d’altres una petita i curtíssima reflexió dels pensaments i idees que em podia haver suggerit un llibre.

Em sento una mica perduda, com si hagués perdut algunes engrunes de la meva identitat, perquè com està de moda dir “som el que mengem”, jo afegiria més encara: “som el que llegim”!, i en aquests moments no puc recordar tot el que he llegit aquests darrers 12 anys.

Porto dues nits refent llistes mentals dels llibres llegits. Molts els recordo, d’altres en tinc dubtes d’haver-los llegit. Quan estic asseguda, de cop m’aixeco i vaig cap a les lleixes de les meves estanteries per buscar els llibres que recordo. Un bon nombre els trobo, però alguns me’ls havien deixat, d’altres els he deixat o donat, o els havia llegit en préstec de les biblioteques i mai els retrobaré…

Una altra part de les meves estones perdudes les dedico a pensar a on va ser la darrera vegada que vaig fer servir la meva llibreta i totes les pistes són falses.

Ara mateix, després de comprar a Saltamartí llibres el darrer llibre de Kirmen Uribe L’hora de despertar-nos junts, m’ha vingut a la memòria que vaig llegir un llibre d’un autor basc, crec que bilbaí a on es narra una història d’un pare obrer i immigrant i un fill que s’acosta a ETA, és un llibre que voldria reprendre i rellegir i no puc recórrer a la meva estimada llibreta per trobar-lo.

Tinc un gran desassossec, perquè ja no tindré la meva llibreta per poder recordar tantes i tantes hores viscudes amb els llibres.

Si algú la veu, si algú la troba… li agrairé que m’avisi per poder trobar una mica de la meva identitat extraviada.

Mentre no apareix, continuaré llegint i anotaré les sensacions un una nova i bonica llibreta que m’ha regalat la Sílvia quan he comprat el nou llibre, que ja he començat amb fruïció. i Així aviat podré estrenar la llibreta amb noves anotacions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!