He acabat de llegir un llibre. Un llibre extens que m’ha tingut molts dies entretinguda, ben entretinguda. L’Iñaki, un dels protagonistes, va a comprar al mercat i demana julivert a la peixatera, mentre reflexiona que el julivert és una planta que encara es regala a les peixateries i pensa que en el món del mercat
Ahir a vespre vaig acabar el llibre Carrer Robadors de Mathias Enard. Carrer Robadors ens planteja, en tres capítols i en tres llocs, les vivències d’un esser humà que sobreviu dins les fronteres físiques dels països, sotmès als papers i als passaports i alhora amb tota la informació i comunicació per mitjà de les xarxes
Ahir, a la porta de Saltamartí llibres, lluïa el cartell de la presentació del llibre de Núria Coll “Tots els llocs em recorden a tu“. El cartell reproduïa la portada del llibre a on veiem una noia conduint una Vespa. Sembla que el llibre va d’amors i desamors de noies de trenta anys. En un
Per fi ha acabat el mes de febrer. És un mes que no m’agrada gens. El fred entra sota les portes com nomès ho sap fer aquell que sap fer mal. El mes ha acabat amb llevantada, que s’ha endut la sorra de la platja i espero que el mals averanys. Avui ha lluït el
Ahir mentre anava mirant novetats a Saltamartí, va entrar un noi molt educat lluint una potent bicicleta. En Gerard li pregunta a on vas amb la bicicleta? El noi amb tota la naturalitat li etziba que només és un moment, que vol veure si hi ha un llibre… I sí, tranquil·lament com la cosa més
Aquesta freda tarda de finals de gener, el fred ha entrat per la porta de Saltamartí llibres. La llibreria era buida i ha entrat un senyor que ha preguntat a en Gerard:“escolti què vol els llibres de la “verdiblau?“. Per la cara que feia en Gerard es veia que no sabia de que li estaven
Avui tafanejant per Saltamartí, m’he adonat que ja ha passat gairebé un altre any. Ja tornen a tenir exposats els calendaris per a l’any 2013. Una altra vegada veiem penjats el calendari Gelpi i el de la cuina i el de les bruixes i també un amb gatets i un altre amb gossets i el
Dimarts 27 de novembre vaig anar a Saltamartí a la presentació del darrer llibre de l’Assumpta Montellà, El silenci dels Telers. Feia un dia per estar-se a casa, plovia i feia fred, però el fred no va arraulir a les assistents. La llibreria es va omplir. Vaig arribar en punt però ja era ple i
Darrerament, cada vegada que entro a Saltamartí, sempre hi ha alguna clienta comprant un llibre de la saga de Les ombres de Grey. No és una excusa per començar aquest post, és estadístic: De cinc visites que he fet a la llibreria totes les vegades he vist comprar una “ombra”. L’altre fet estadístic ha estat
He acabat un llibre que es llegeix de la mateixa manera que es pren una copa de vi blanc en una terrassa d’un cafè de París: El Sofá rojo de Michèle Lesbre. El llibre el vaig comprar a la llibreria Documenta de Barcelona, l’havia vist a l’aparador de Saltamartí i em va cridar l’atenció; passejant
He acabat de llegir El dia abans de la felicitat, d’Erri De Luca. Me’l va recomanar la Sílvia de Saltamartí llibres, be a mi no, el va recomanar a una clienta mentre jo tafanejava a la secció de guies de viatge. És un llibre ple de frases que t’apuntes a la llibreta. Una novel.la curta
Confesso que he estat molt ocupada i no m’he dedicat a escriure en aquest bloc ni a tafanejar per can Saltamartí. Les raons han estat dos inquilins, un de desagradable i un altre d’agradable (sembla el sobat acudit…) Els dos inquilins ja han marxat i ara em queda temps per tornar al bloc. El primer
Veig que els de Saltamartí llibres llegeixen aquest bloc i a més li fan cas! Fa una pila de temps vaig escriure un post, al gener de 2010, que es titulava si mai deixeu un llibre, en que explicava que m’agrada tenir llibres, i m’agrada deixar-los, però el que també m’agrada és que me’ls tornin.
Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a Barcelona, feia uns quatre anys que no ens veiem. Va ser un sopar força avorrit i us estalvio els temes de les converses… Penso que totes sis ens varem avorrir prou com per estalviar-nos demanar postres i evitar fer una mica de sobretaula. Ens varem acomiadar
Dijous a la tarda, mentre feia temps per anar a buscar els meus nebots per portar-los a la cremada del dimoni, vaig entrar a Saltamartí llibres. A l’espai dels llibres recomanats, lluïa un exemplar de l’editorial Brau: Germans, gairebè bessons de M.Mercè Cuartiella. Ja ho sabeu que soc dèbil davant la temptació, o sigui que vaig acabar