Al darrera la nevera

De tant en tant em deixo quatre euros al quiosc i passo uns quants dies llegint la versió per a l’Estat espanyol de Le Monde Diplomatique. Avui hi he llegit dues frases que m’han fet pensar. La primera és de l’escriptor i filòsof norueg Jostein Gaarder, autor d’El món de sofia. Conclou un article titulat L’ésser humà i la naturalesa, sobre ecologia i solidaritat, amb la següent frase:

“Bé, sens dubte sóc un optimista, simplement perquè no hi ha cap altra opció. Com a mínim, no hi ha cap altra opció respectable. Pessimista és una altra forma de dir mandrós. I si de vegades ens sentim decebuts, pot ser que sigui important recordar-se a un mateix que entre les dues categories, pessimisme i optimisme, sempre hi ha una tercera categoria. L’anomenem esperança. I l’esperança, de vegades, està molt relacionada amb la lluita.

L’altra frase és de la periodista nord-americana de Democracy Now! Amy Goodman, en un article sobre el paper del periodisme independent actual titulat “Trencar la barrera del silenci”. Diu així:

“La nsotra feina com a periodistes és sempre anar allà on hi ha el silenci”.

Bon cap de setmana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!