Al darrera la nevera

Tot i haver anunciar oficialment la defunció de Lo Pardal Roquer, el músic i compositor d’Alpicat David Esterri ressucita el personatge per publicar un cinquè disc, Danses primitives (autoeditat, 2011). Esterri explica que “és un disc que queda fora de la tetralogia inicial per a la que va néixer Lo Pardal. Inclou cançons que havien anat quedant relegades i també algunes versions. Però com que en això de la música costa molt fer-se un nom, en comptes de crear un nou projecte vaig decidir rescatar el Pardal”. D’entre les versions, seleccionem aquest “Visca la terra”, particular versió pardalística del mític “Viva las vegas” de Doc Pomus i Mort Shuman, que Elvis Presley va immortalitzar en el film homònim dels anys seixanta. [Més]

Com justifica Lo Pardal Roquer la seva felliç ressurrecció? Segons Esterri, la imatge del pardal connecta “amb l’au fènix, que
sempre acaba ressucitant”. “Per això el disc comença amb una adaptació
del tema de Mazinger Z [“Pardal Z”], un personatge mític de la nostra
infantesa que sempre no acabava de morir mai”. Un tema que
canta la “senyora de Roquer”, Emma Moussaoui, en japonès. “De fet aquest
és un disc que hem fet gairebé a mitges amb l’Emma, en gran part
aprofitant el temps que hem estat junts pel naixement de la nostra filla
Júlia”. La cançó  “Dansa fàl·lica”, d’on surt el títol del disc,
connecta també amb el tema de la feritilitat. “Està inspirada en les
pintures de Cogul, que il·lustren la portada. És la idea de tornar als
origens, amb un punt de crítica social en el sentit que poca cosa ha
canviat des de la prehistòria”.
El punt primitivista també vincula amb
el so del disc, “deliberadament ranci, com sempre, i a més aquest cop de forma descarada, gravat amb una petita tauleta de so, a casa, buscant emular el so antic del rock’n’rol dels cinquanta”. El bagatge sonor d’aquest tros de músic, que toca de nou tots els instruments de corda del disc, no passa només pel rock’n’rol d’època, sinó que abarca també altres registres, com les músiques caribenyes (de fet Lo Pardal va passar una temporada a Cuba amb El Gitano de Balaguer, i va aprofitar per estudiar el tres cubà) i la més pròpia de la tradició catalana (és compositor de sardanes i recentment ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Mollet per una creació en aquest àmbit).
Discos com els de Lo Pardal van contribuint, de mica en mica, a trencar l’històric aïllament del que ha estat víctima la música feta a les comarques de Ponent. Un aïllament que, com assenyala el propi Esterri, ha estat “d’allà cap aquí i no d’aquí cap allà”. “De mica en mica, però, anem superant prejudicis que no beneficien a ningú”. Com a mostra, Lo Pardal compartirà cartell a l’Aplec Modernista del Barcelonès (26 de març, Farinera del Clot) amb Guillamino i Raph Dumas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!