Al darrera la nevera

Primer de tot, deixar constància que no és el primer cop
que la revista publica continguts relacionats amb Segueix-me el fil. En
el número 176, de juny de 2010, vam publicar una entrevista de dues
pàgines amb la cantant de Súria, en la qual Beth explicava extensament els
detalls del seu nou CD, que llavors acabava d’editar. Al número següent,
de juliol de 2010, la revista va publicar una crítica destacada del
disc on se’l valorava amb
quatre estrelles sobre cinc. A partir d’aquí, Enderrock va considerar
que la proposta de Beth, pel seu contingut, impacte i trajectòria,
mereixia un tractament més ampli en forma de portada. Ens va semblar
adequat fer-ho el mes de gener de 2011, coincidint amb el concert que Beth realitza al Palau de la Música en companyia de Gossos.
Per tant no podem estar d’acord, com afirma la cantant, que la
revista no ha tingut en compte el seu nou treball i s’ha centrat en
parlar “del passat”. Sí que és cert que, com que ja havíem publicat una
entrevista centrada en el disc, hem volgut que el contingut de gener
estigués centrat en la seva figura artística, en els seus plantejaments
musicals i també en la seva trajectòria. I creiem sincerament que així
es reflecteix a les pàgines de la revista. Com a publicació musical, la
nostra feina és oferir als lectors elements d’interés periodístic perquè
puguin formar-se un criteri sobre el panorama musical del país i sobre
els artistes que hi treballen. El nostre objectiu és fer bons
continguts, no fer entrevistes a gust de l’entrevistat. Així ho hem fet amb Beth, a
l’igual que ho fem amb tots els artistes. Lamentem la reacció de la
cantant, però creiem què els continguts publicats per l’Enderrock de
gener reflecteixen fidelment l’entrevista realitzada i són d’interés
informatiu per als nostres lectors. 

Voldríem fer notar també, tot i que creiem que és redundar en quelcom
obvi, que abans de realitzar qualsevol contingut els periodistes
d’Enderrock es documenten sobre els artistes als
quals han d’abordar. I ho fan, a diferència del que Beth suggereix en el
seu escrit, escoltant-se els seus discos. Com a revista, i també com a
periodistes, estem oberts a tota mena de crítiques i consideracions
sobre la nostra feina, però ens sembla fora de lloc que es vulgui posar
en dubte amb afirmacions d’aquesta mena la professionalitat dels qui
treballem en aquesta casa.
Per acabar, voldríem agrair a Beth la disposició que ha tingut en tot
moment a l’hora d’elaborar els continguts publicats en el número de
gener, cedint l’espai en el que es va realitzar la
sessió fotogràfica i posant totes les facilitats al seu abast per a que
poguessim treballar correctament.