Les presses sempre han estat males conselleres
Des de fa uns mesos que al Parlament es viu una constant degradació de la qualitat democràtica. Les presses per arribar a finals de legislatura amb un balanç de govern mínimament acceptable, tant pel PSC, com sobretot per ERC que ha venut el seu suport a Montilla per un plat de llenties ens estan arrossegant a cap un nivell de degradació de la cambra catalana mai vist.
Estem vivint la tramitació d’una Llei de Vegueries feta amb totes les presses del món que consagra un model territiorial que no té el consens de la major part de territoris (fins i tot d’alcaldes del PSC com el de Lleida o Tarragona). Una Llei tant important que l’han despatxat amb un dia de compareixences al Parlament!. Vaja sense escoltar les parts del territori en litigi. Serà una Lleis però les Lleis sense la maduració i el consens necessari són només això Lleis.
Però aquesta tarda s’ha produit un nou fet, que agreuja la preocupació pel clar deteriorament que estrant sotmenent a les nostres institucions. Avui davant la renúncia d’Albert Sáez a presidència de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisiuals (CCMA) i davant el fet que calia trobar una nova persona de consens, el govern tira pel dret i preten modificar per Decret la Llei de la Corporació per poder imposar el nou pressident. Vaja una mesura pròpia del règim Cubà o de la Venezuela de Chávez.
Davant d’aquest fet em faig algunes preguntes i reflexions:
1.- Encara no ens han explicat perquè l’Albert Sáez, un càrrec escollit per consens i per 6 anys plega de la CCMA per anar a un mitjà privat. Rebia masses pressions o es busca la vida abans s’enfonsi el titàtic?. No ho sabem, però en tot cas caldria donar una explicació.
2.- Es va fer bandera del consens per fer la Llei de la CCMA i per això es va trigar a fer la Llei i a escollir els membres. Que ha canviat per trencar-ho ara? La proximitat a unes eleccions? La necessitat de controlar els mitjans per campanya?
3.- El PSC ahir presenta un fals canvi de tarannà apartant Zaragoza, i en canvi avui fa un decret amb un clar objectiu: el control polític dels mitjans de comunicació públics. El canvi de tarannà és només un canvi estètic?
4.- La figura que es preten imposar és la d’Enric Marín que va ser el secretari de comunicació que va imposar el boicot als mitjans durant l’esboranc del Carmel. Algú es pot creure que aquest president no arriba amb el mandat clar de seguir arrencant la crosta, sobretot ara que arriba campanya?
Altres escrits relacionats amb el tema:
Alfons Molons [Bloc]:
Decretàs i Parlament Expres
Miquel Quintana [Bloc]: A cop de decret. Un vell estil
Salva Grifell [Bloc]: Autoritaris per decret
Crec que Sàez era un bon president. El mandat era de 6 anys i no sé evidentment els motius de la renúncia. Però està clar que no es pot obligar a continuar qui no vol.
Pel que fa a Marín, també em sembla un bon candidat, és una persona de perfil professional i intel·lectual indubtable, no veig per enlloc que “hagi de seguir arrencant cap crosta”. Però també és cert que no l’afavoreix en absolut la forma amb què s’han fet les coses, precipitades i malament.
I perdó per la pedanteria però “esvoranc” s’escriu amb v.