Bloc d'en Robert Mora

Des del País Valencià  estant

21/10/12

Arran les reflexions al Facebook de Joan Sorribes sobre les eleccions galleges i basques: 

Algunes reflexions sobre els resultats electorals a Euskadi i Galícia: 1) Sense dubte, a Euskadi la majoria nacionalista basca és aclaparadora, 2) El PSOE sofrix una davallada històrica a Galícia i Euscadi, 3) Allà on hi ha dreta i esquerra nacionalista, el PSOE perd més i el PP no guanya i/o queda residual, 4) Els qui qüestionen la representativitat de l’esquerra abertzale hui tenen una nit de malson i quatre anys assegurats de mala llet, 5) Permetre que una part del propi partit-coalició no se senta còmode i es provoque una escissió, té pèssimes conseqüències (el tema del BNG i ANOVA), 7) “España” i l’espanyolisme tenia (i es confirma de nou) un greu problema, 8) El PSOE només pot seguir sent alternativa del sistema en territoris indubtablement de matriu castellana, 9) l’abstenció sempre juga a favor de qui detenta el poder, en termes de representació política (confirmat perenèsima vegada)…, continuarà… (JS)

Robert Mora:
D’acord amb l’anàlisi. Un apunt i un matís: com demostra el fenomen ANOVA no sempre les escissions son dolentes. Xose Manuel Beiras guanya bastant més del que el BNG perd. Cert que va amb coalició amb EU, però aquesta en solitari no es menja una rosca i amb l’ANOVA li ha fet un bon mos al PSOE, i el que es previsible és que l’EU de Galícia entre en la dinàmica nacional gallega com ha passat amb l’ICV catalana. L’errada del PSOE de caure en les urpes de l’espanyolisme ranci li costarà l’existència com a força política.
¿Que hi faran el PSG i el PSE doncs? Malgrat les diferències hi han semblances estructurals entre les dues federacions del PSOE. Des del meu punt de vista tenen dos camins, 1.- Acostar-se als postulats nacionals de ANOVA/BNG per una banda (que en vot popular conjunt superen de llarg al PSG) o fer-ho al del PP/CIUTADANS i per la banda basca al sobiranisme majoritari representat pel PNB/BILDU o caure de nou en els braços del PP i l’UPyD de Rosa Díez.
Aquesta afirmació és vàlida fins i tot pel País Valencià on les expectatives de vot de CPV (Compromís pel País Valencià) augmenten de forma exponencial i les del PSPV o cauen o s’estanquen.

Per altra banda, li hem parat molta més atenció als resultats electorals del País Basc que als de Galícia, cosa normal per la irrupció de BILDU després d’eixa gran errada històrica que va ser la llei de partits.

Ara bé, les de Galícia són per reflexionar ben a fons. El BNG més ANOVA, superen de llarg el vot popular del PSG (sucursal del PSOE a Galícia). En altres paraules: El nacionalisme gallec és la segona força política de la nació gallega…i pujant, i el PSOE en caiguda lliure.
Altra cosa que també resulta positiva -i que ningú no assenyala-, és l’escissió del nacionalisme en dues branques, l’esquerrana i la centrista com succeeix en qualssevol nació normal. 
Matise el ‘probablement’ perquè pot ser negatiu si no saben prioritzar i distingir entre els dos grans eixos polítics: l’eix nacional i l’eix dreta-esquerra. Si són capaços de fer-ho sense caure en personalismes, probablement estem assistint a l’enlairament d’una altra nació hispànica enquadrada fins ara en la monarquia hispànica