SOBRE L’ASSALT AL CAPITOLI DELS EEUU
07/01/2021 SOBRE L’ASSALT AL CAPITOLI DELS EEUU
El gran interrogant respecte del que està passant als EEUU, és si d’aquí sortirà un nou moviment polític o tot és desfarà com “llàgrimes en la pluja”.
Trump ja és el passat, però del que no és tan segur que el trumpisme desaparega tan facilment. Alerta doncs a l’entorn trumpista i els possibles líders que hi puguen sortir d’aquest magma. Ja coneguem uns quants moviments d’aquesta naturalesa sorgits a diferents èpoques històriques i a diversos indrets geogràfics del món.
Sense cap intenció ni interès d’establir paral·lelismes. Cada poble, cada país, i cada moment històric té la seua expressió pròpia.
09/01/2021
A Trump cal llegir-lo i entendre’l com a símptoma. Focalitzar-nos en la seua persona es un error. El “trumpisme” és anterior a Trump i el sobreviurà. EEUU te un greu problema polític i Trump, un outsider al sistema que ni tan sol es membre del partit republicà ha fet de catalitzador d’aquest malestar que JA ha pres forma POLITICA (gràcies al seu lideratge) i que no crec que desaparega amb la desaparició de Trump. En aquest cas la dita de “mort el gos s’acabat la rabia” no es cert. La ràbia romandrà després de mort el gos. Dit siga sense cap intenció pejorativa.
Les explicacions senzilles quasi mai són certes i es més, en indueixen a continuar cometent errades.
Jo aprecie els judicis de valors, (i una de les seves manifestacions com són les ideologies), perquè els valors ens ajuden a orientar-nos en la vida, però per fer anàlisis útils, de vegades cal prescindir-ne de la ideologia i dels valors que professem.
El problema amb què s’enfronta EEUU es un problema polític certament però no és només polític, de política socialdemòcrata o política neoliberal, sinó de quelcom més profund. Els consensos sobre els que estan fonamentats els EEUU d’Amèrica estan esgotats. La dicotomia “negre-wasp”, la dicotomia identitaria territorial “estat-nacio” (novaiorques/californià/etc. versus americà), “globalisme versus patriotisme”, “concepció religiosa de l’existencia versus concepció laica”, “individualisme versus col·lectivisme”, (dret a portar armes versus control de l’estat p.e.) etc. s’han esberlat sense consens ni sense haver estat substituides per altres. I el trumpisme els ha donat carta de naturalesa i foma política a qüestions que fins ara s’afrontaven com a questions prepolitiques, i ha encarnat aquest nou esperit de retorn als origens d’una part genys menyspreable de la població. Retorn impossible per altra banda. Ens agrade o no el racisme forma part substantiva de la nacio nordamericana,i aquests trets són impossibles de canviar perquè troquelen l’esperit col·lectiu. Voldria equivocar-me però em fa la impressió que ens trobem en un moment pre revolucionari perquè els EEUU necessiten una refundació amb tot el que això implica.
Si. En això tens raó. El mite del progrés lineal es només això. Un mite. La història és cíclica, però mai no es retorna al mateix punt.
Certament el positivisme mecanicista del segle XIX roman com a paradigma a l’hora dels anàlisis. El paradigma einstenià i planquià, (relativisme quàntic) encara no ha amerat la societat, ni penetrat en el pensament col•lectiu com ha epistemología básica a la que atansar-se en els anàlisis polítics, socials i històrics.