LES CAIXES D’ESTALVI O EL DESCRÈDIT DE LA POLÍTICA
22/07/12
LES CAIXES D’ESTALVI O EL DESCRÈDIT DE LA POLÍTICA
Com tots sabem les caixes d’estalvi neixen el el segle XIX com a entitats sense ànim de lucre i per fomentar l’estalvi de les classes populars, combatre la usura i amb la finalitat que una part dels beneficis es destinen a obres socials. Es a dir vinculades als antics ‘Montes de Piedad’.
De fet encara recorde com em cridava a mi l’atenció de xiquet això de Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia. No relacionava la muntanya -tangible- amb un concepte abstracte i intangible com és la pietat.
Per entendre’ns son els bancs de peixets menuts de la societat a diferència dels Bancs que si que tenen ànim de lucre i estan vinculats al capital: industrials, tarongerers, comerciants, etc. Mentre que les caixes d’estalvi els seus antecedents immediats rauen en les diferents formes de beneficència.
Feta aquesta petita introducció entre en matèria d’allò tan escandalós que a passat am Espanya i que està a la base de la crisi econòmica que patim, però també -i açò es encara més greu- de la crisi ideològica que està vorejant la impugnació del sistema democràtic.
Algú s’ha plantejat amb quins diners s’han construït l’Aeroport de Castelló o l’hiper deficitari parc temàtic de Terra Mítica, o l’Aeroport de Ciutat Real o tot els seguit d‘estadis, centres comercials, esportius temàtics, autovies que van des de ningun lloc a cap lloc, AVES de tots els colors, que com ha bolets trobem al llarg i ample de la geografia de l’Estat Espanyol?.
Doncs si, de les Caixes d’Estalvi que han controlat els partits en el poder que amb el poder que se’ls ha atorgat d’ocupar els consells de direcció d’aquestes entitats d’estalvi, han decidit que tot aquest seguit de despropòsits tenien una finalitat de “obres socials”. I com qui no vol la cosa guanyar-li la pròxima contesa electoral al contrincant.
Es a dir majoritàriament ha estat un joc de PP i PSOE.
Si senyors, amb un parell de torrons!
M’hagués agradat veure la cara dels directius del Banc de Santander, del Deusche Bank i tutti quanti per l’estil, cas de que haguessin anant a demanar-los un préstec per fer un Aeroport a Castelló o a Ciutat Real.
Com a poc els hagessen enviat a esparragar, si no els hagués agafat un atac de riure.
Tota aquest seguit de despropòsits, s‘ha fet amb els diners dels ciutadans de a peu, s’han arruïnat totes les caixes d’estalvi de l’Estat i de pas s’ha arrossegat darrere una bona colla de Bancs. I això ho han fet els partits democràtics en el poder bàsicament per mantindré a l’adversari en la oposició. I com si açò no fos suficient les Caixes d’Estalvi hereves dels Montes de Piedad s’han dedicat a estafar als ciutadans de les classes populars.
No una altra cosa han estat això de les “ACCIONS PREFERENTS”.
Ja té gràcia, molt poca per cert, que les Caixes d’Estalvi i Montes de Piedad hi hajen sobreviscut al Movimiento Nacional franquista i que menys de 40 anys de democràcia les haja convertides en un símbol de corrupció.
Jo crec en la política i en la democràcia representativa, però no puc menys que entendre a les noves fornades de joves que -perillosament- estan fent un discurs ANTIPOLÍTICS i per tant antipolítica. I que com a conseqüència directa del rebuig a la política, perillosament buits d’ideologia o ideològicament tan inarticulats que els deixa inermes i a mercè de la manipulació i de la ocupació d’aventurers.
Aquells que ja tenim una certa edat, recordem amb paüra una infantesa que va transcórrer en un temps sense política.
Robert Mora